El papa Lleó XIV ha acabat la primera jornada del seu quart viatge apostòlic internacional, aquest dissabte, amb una trobada multitudinària amb els joves que ha deixat una de les imatges més emotives del dia. Uns 600.000 joves han omplert la plaça de Lima, al costat de l’Estadi Santiago Bernabéu, i tota una zona habilitada del passeig de la Castellana, en un recorregut d’uns 1,5 km de carrer.
La trobada ha estat un redescobriment del Sant Pare: recorrent l’espai amb el papamòbil, s’ha mostrat absolutament còmode davant la multitud, beneint els infants que li acostaven i tornant la salutació de tots els qui anaven cridant: “Aquesta és la joventut del Papa.”
Els joves l’esperaven des de feia hores al carrer. De fet, a les 17.30 h, la plaça ja estava animada amb diferents grups musicals de múltiples registres. Alternant misteris del rosari amb testimonis de joves i actuacions musicals, han anat fent passar l’estona fins que ha arribat, finalment, el Papa uns minuts més tard del que estava previst en el programa.
Entre els assistents, també hi havia catalans que havien fet el viatge en menys de 24 hores amb l’únic propòsit de veure el Sant Pare de prop, davant la incertesa de poder tenir plaça en els actes previstos a Catalunya. És el cas de la Clara Maluenda, que ha vingut amb unes amigues amb cotxe: “Hem vingut esperant veure el papa Lleó abans de la seva visita a Barcelona i de fer família amb tota l’Església”, explicava.
Un cop situat a l’escenari, amb un gran cor de color blanc a mà esquerra i una rèplica de la Mare de Déu de l’Almudena al costat de l’altar, el Papa ha estat rebut per l’arquebisbe de Madrid, el cardenal José Cobo, amb una representació reduïda del musical Godspell, d’Antonio Banderas. Seguidament, ha mantingut una estona de diàleg amb els joves on, pràcticament per primera vegada, hem pogut veure un Sant Pare exclamatiu i entusiàstic, proper i desinhibit. Un to que demostra com, després de més d’un any de pontificat, Lleó XIV es va sentint cada vegada més tranquil en el seu paper de Successor de Pere.
En el diàleg amb els joves, han sorgit preguntes de tota mena. Sobre quins sants havien estat referents per a ell de jove, el Papa ha citat sant Joan Crisòstom —la “boca d’or” de l’Església, admirat per la seva valentia de dir sempre la veritat fins i tot davant l’Emperador— i sant Tomàs de Vilanova, agustí com ell, cridat a convertir-se en pastor de l’Església. Ha esmentat també sant Toribi de Mogrovejo, missioner al Perú al segle XVI, que unia la pregària intensa amb el compromís per la justícia davant els abusos de la seva època, i que per al Papa és “un model de lliurament al poble, especialment als més pobres, en el nom de Crist”. Contemplant la vida d’aquests sants, ha dit el Papa, es va fer a ell mateix la pregunta que sant Agustí es plantejava a les Confessions: “Si ells van ser capaços, per què jo no?”, una pregunta que ha volgut compartir amb els joves, convidant-los a “escollir exemples de vida bona que resultin atractius tant per a vosaltres com per als altres”.
Sobre com reconèixer la veu de Déu enmig del soroll del món, el Papa ha proposat el silenci com a primer pas: “En el silenci comprenеm que les ideologies passen, mentre la veritat roman.” I ha animat els joves a no tenir por de la pregària, recordant-los que “la pregària és una veu lliure precisament perquè no parla per retre comptes, per demostrar que estem preparats o per fer-nos sentir importants”.
La Maria, de la Joventut Obrera, li ha plantejat una de les realitats que més pesen entre els joves d’avui: la dificultat de trobar una feina digna i un habitatge assequible, una problemàtica que el Sant Pare ha acollit amb empatia i que ha posat sobre la taula la dimensió social del seu pontificat.
El moment de màxima intensitat ha arribat quan el Papa ha formulat la seva crida més directa als joves, encomanant-los una missió que, ha dit, és alhora senzilla i revolucionària: “Sigueu humans. Sí, sigueu humans!: homes i dones de carn i ossos. No aparences, sinó rostres fiables. Persones que busquen la justícia perquè en tenen fam, com del pa de cada dia.” I els ha exhortat a ser “espurna d’una humanitat nova” davant el buit de la indiferència, el conformisme i la violència.
Finalment, la vetlla de pregària ha acabat amb una adoració que ha alternat passatges de l’Evangeli amb moments de silenci absolut i una música tranquil·la i evocadora, posant el punt final a una jornada intensa i plena d’emoció.
