En la tradicional roda de premsa amb motiu de la solemnitat de Corpus Christi, en el Dia de la Caritat, cada Càritas diocesana dona a conèixer les dades de la memòria de l’exercici anterior. En el cas de Càritas Diocesana de Barcelona, la roda de premsa ha tingut lloc aquest dijous 4 de juny. L’any 2025 van ser ateses 27.843 llars, on viuen 63.525 persones. Es tracta d’una reducció del 18% respecte de l’any anterior a causa, han explicat, del canvi de model en la distribució d’aliments i de la moderació en l’arribada de persones nouvingudes.
El que no canvia són els principals factors de precarització: habitatge, feina i situació administrativa. Un 75% de les persones ateses no disposa d’un habitatge digne; el 85% de persones en situació activa per treballar són a l’atur o en feines puntuals o discontínues i que el 55% es troba en situació administrativa irregular.
Parlem amb Eduard Sala, director de Càritas Diocesana de Barcelona, molt amablement ha participat al programa «El Matí a Ràdio Estel».
Els principals factors de precarització continuen sent l’habitatge, la feina i la situació administrativa. Són els pilars fonamentals per a una vida digna?
Sí. Cada vegada que parlem de dades, és molt important que a cada percentatge els hi puguem posar cara i nom. Són vides úniques, són persones úniques que tenen també històries úniques. És allò de la dignitat profunda de l’ésser humà, tant present en el si de l’Església, i que el papa Lleó i tots els papes anteriors ens ho han recordat.
“Tria estimar. Tria comunitat”. Aquest és el lema de la campanya de Corpus d’enguany. Quina és la importància de les relacions humanes que sostenen i dignifiquen la vida de les persones? De fet, vosaltres reclameu que el treball comunitari formi part de les polítiques socials.
Tothom parla de treball comunitari, però després no es plasma ni en les polítiques socials ni tampoc en els objectius, almenys als pressupostos. Estem presenciant, i ho vivim amb les nostres famílies i amb els nostres veïns, que les famílies són cada cop més reduïdes, les xarxes de suport cada vegada estan minvant i, en realitat, la fortalesa de les nostres relacions és el que determina qui s’enfonsa i qui no. Cada dia ho veiem. Tenir o no una xarxa de suport, uns vincles familiars i/o amb la comunitat i el recolzament de tenir persones amb qui comptar quan tens una dificultat és el que marca la diferència entre caure o mantenir-te. Per això és tan important que a la diòcesi de Barcelona hi tinguem 167 Càritas parroquials de 44 comunitats pastorals. Són 167 projectes. I això són vides de persones que acompanyen persones. Aquest paper relacional acaba sent fonamental perquè la gent no caigui.
Des de Càritas Diocesana de Barcelona alerteu de l’augment del sensellarisme. El percentatge de llars ateses en situació de sense llar s’ha duplicat en el període 2023-2025. Aquest 2026 la tendència creixent persisteix. Quines són les causes i quins són els perfils d’aquestes persones?
Cada cop més gent està vivint sola. Morts properes, separacions matrimonials, processos migratoris que fan que perdin les seves relacions i persones grans que acaben perdent els vincles amb la comunitat en són les causes. El percentatge de persones ateses que viuen soles o que viuen en pisos amb desconeguts sense ningú que les acompanyi és cada cop més gran. El tema de la lluita contra la solitud no volguda és fonamental. Les ciutats i els pobles no es mesuren pels edificis que aixequen, sinó per les persones que deixen caure. Ens hem de cuidar els uns als altres, i no abandonar ningú, com diu el papa Lleó i els pontífexs anteriors. En aquests moments el missatge evangèlic és revolucionari.
Per què encara no s’ha aprovat la llei contra el sensellarisme?
Això és absolutament indignant. Després d’haver fet una feina ingent, un altre cop ens trobem que, avançada aquesta legislatura, els partits no estan concretant res. Hi ha moltes discrepàncies; no hi ha acord. Tothom l’està retallant; al final, sortirà una llei amputada respecte a la proposta inicial. El que més ens temem és que no hi hagi la dotació pressupostària suficient com per poder garantir que les persones puguin viure allà on estan vivint i no sota un pont. La llei contra el sensellarisme és cabdal. I és que tots els municipis tenen persones sense sostre.
El procés de regularització extraordinari d’immigrants: més de 3.000 persones ateses per Càritas en els 9 punts d’assessorament jurídic i d’acompanyament a la regularització repartits arreu de la diòcesi. Heu ajudat a presentar sol·licitud a 1.600 d’aquestes persones. Quines són les principals problemàtiques que detecteu i què us preocupa especialment d’aquest procés?
A totes les Càritas diocesanes de casa nostra, molts companys i companyes han hagut de deixar el que estaven fent per poder dedicar-se a un procés que acaba el 30 de juny i que dona dret a les persones a existir. Persones que ja tenim amb nosaltres, que estan molt explotades, que ens atenen a molts comerços, que ens netegen les cases, que tenen cura de les persones grans i que viuen en condicions explotades en pisos pastera tenen l’oportunitat, en un moment on a Europa s’estan aixecant murs, de tenir dret a la ciutadania. Hi ha nombrosos obstacles administratius als països d’origen per obtenir documentació i també a les nostres administracions per poder orientar correctament totes les persones que vulguin acollir-s’hi.