“Creats a imatge del Creador, mitjançant les nostres obres en prolonguem d’alguna manera la seva: contribuïm al progrés de la societat i a la construcció del bé comú, posem en pràctica les capacitats rebudes, millorem i embellim el món, sostenim les nostres famílies, entaulem relacions de cooperació i aprenem a construir junts, en l’escolta i el diàleg, quelcom que ningú no podria fer tot sol” (MH,148).
Per a Lleó XIV, doncs, que beu de la tradició del pensament social de l’Església, la dimensió laboral no es pot reduir a una productivitat economicista subordinada al benefici d’uns quants, sinó que és part irreductible de la dignitat de la persona, i no només per arribar a fi de mes, sinó per desenvolupar totes les seves capacitats, que integren també la pròpia vulnerabilitat. La IA tendeix a descartar les limitacions i les persones que les viuen, però les persones creixem a través d’aquestes fragilitats i per tant aquestes “discapacitats” acaben esdevenint motor d’humanitat i, per als cristians, espai de trobada amb l’amor de Déu.
En aquest sentit, la IA, tal com actualment s’està desenvolupant, és a dir, desregularitzada i en mans de poders supranacionals i opacs, esdevé una amenaça perquè pot incrementar l’atur, amb un “efecte cadena que afecta profundament les famílies, els joves i les economies locals”. De fet, la progressiva implantació de la IA es dona de forma irregular i sovint conflictiva, segons el teixit i la protecció social de l’espai on es desenvolupa. Lleó XIV reclama que aquest procés no es produeixi sense la iniciativa, activa, dels poders polítics i socials, que en un àmbit de proximitat, puguin vetllar per canalitzar-ne les conseqüències i evitar la desprotecció sistemàtica d’un sector de la població. Polítiques de formació, de recerca, de redistribució de la riquesa són imprescindibles, i no només per equilibrar les condicions de vida després del “tsunami IA” , sinó en el moment mateix de la gestació de cada activitat econòmica.
El Papa alerta també de com les persones que no compten amb més recursos que els del propi treball es poden veure afectades per decisions esbiaixades o aleatòries, insensibles a les circumstàncies de cada família, a l’hora d’obtenir crèdits o d’accedir a determinats serveis. Sobretot en un món en què hi ha un cert menyspreu del feble i una generalització de la indiferència.
Lleó XIV alerta de les pèssimes i sovint invisibles condicions de treball que fan possible avui la mateixa IA: treball infantil, explotació laboral, colonialisme, frau fiscal, sobreexplotació dels recursos naturals. I alerta també sobre els camins que obren al nou esclavatge i tràfic de persones.
Fer front a tot plegat comporta una activació de la participació política, del compromís sindical, del treball pel bé comú, en definitiva, procurant que sigui la màquina qui s’adapti al ritme de les persones i no a l’inrevés. I amb la convicció que la IA pot aportar beneficis per al conjunt de treballadors, quan s’aplica respectuosament i quan evita feines que comporten risc per a les persones. No podem oblidar que a Espanya dues persones moren cada dia per accident laboral, encara que les causes sovint tenen més a veure amb les condicions laborals que amb els riscos derivats de l’activitat que es du a terme.
El compromís polític i sindical dels cristians i cristianes continua sent un repte per a tots.