Un fructífer diàleg entre dues figures essencials de la creació artística catalana contemporània com són Joan Miró i Antoni Gaudí. Aquest és el propòsit primordial de la nova proposta expositiva que es pot visitar al Museu Diocesà de Barcelona. “Per a molts, aquesta mostra serà un descobriment i per a tothom, un enriquiment. El lligam entre Miró i Gaudí és, essencialment, fruit de la creativitat i de la recerca de la bellesa i del transcendent”, ha afirmat Mons. David Abadías, bisbe auxiliar de Barcelona durant la inauguració de l’exposició, que ha tingut lloc aquest divendres 29 de maig.
La mostra acull vint-i-una maquetes preparatòries i multicolors que Joan Miró va executar com a pas previ a la seva posterior sèrie gràfica sobre Antoni Gaudí en la seva darrera etapa vital, realitzades entre els anys 1975 i 1979. Antonia María Perelló, directora de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, ha explicat que, “tot i que Miró i Gaudí mai no van arribar a parlar personalment, la presència de l’insigne arquitecte en l’obra de Miró va ser una constant al llarg de la seva trajectòria professional”. I ha afegit durant l’acte inaugural: “La fascinació per la natura, i la consegüent utilització de línies corbes i ondulades va ser un nexe d’unió entre tots dos genis. Quan Miró va projectar els murals de la Unesco a París el 1956, es va inspirar obertament en Gaudí.”
Les maquetes incorporen collage, papers esquinçats, retalls de diari, gouache, tinta, llapis, guix i fragments reutilitzats, en un procediment que recorda els mosaics de ceràmica i vidre de Gaudí. Miró transforma aquesta herència en un univers propi de formes multicolors, figures fantàstiques, ulls, ocells, llunes, estels i personatges en metamorfosi.
A més, l’exposició compta amb una selecció de peces dissenyades per Gaudí que permeten observar els vincles formals i conceptuals entre l’obra de tots dos creadors. Per exemple, una rajola de ceràmica de la façana de la Casa Vicens (1883), una cadira de fusta de la Casa Batlló (1904-1906) i un faristol de taula, fet en bronze (1910-1914), procedent de la parròquia del Sagrat Cor de la Colònia Güell.
Els comissaris de la mostra són Helena Alonso i J. Óscar Carrascosa. “Per a Gaudí, la natura és alhora ordre i caos per la seva infinitud, i la missió de l’arquitecte és ordenar-la en comunió amb Déu. Miró reconeix l’ordre i el caos a la natura, però no busca l’harmonia, sinó revelar la bellesa oculta per alliberar l’individu”, ha expressat Alonso.
I ha afegit: “La mostra és una excel·lent ocasió per constatar el procés compositiu de Joan Miró en un dels seus grans treballs de maduresa, en la qual es poden comprovar fins i tot els seus penediments compositius, fins a la composició final així com un faristol musical que pertanyia a la família Güell, o uns lòbuls de vidre.
En els seus últims anys, Miró va seguir lligat emocionalment a Gaudí. Al seu taller de Palma va conservar una fotografia de l’arquitecte des del 1974 fins a la seva mort, el 1983. Es tracta d’Antoni Gaudí en la processó de Corpus Christi, celebrada el 1924, davant de l’escalinata de la catedral de Barcelona.
L’univers iconogràfic inspirat en el cosmos, la natura i les creacions humanes és el principal nexe entre Gaudí i Miró. Cal assenyalar que el bisbe Torras i Bages creia que les formes sensibles són representacions de les creacions divines i participen de la seva divinitat.
A la inauguració hi han assistit també Mn. Robert Baró, director del Museu Diocesà. Entre les institucions que han cedit temporalment obra per a aquesta exposició hi ha la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família i el Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.