Joves i no tan joves, he decidit fer aquest article perquè, personalment, penso que és de gran utilitat per a tots nosaltres. Confesso que de vegades em costa seguir el ritme de la Bíblia; hi ha moments en què les pàgines se’m fan llunyanes, o que vaig amunt i avall fullejant-les. Com que no em volia quedar amb aquest sentiment de no connectar bé amb la Bíblia, vaig decidir buscar fra Bernat Folcrà, un autèntic geni que sempre sap trobar la llum a les paraules més difícils. Li he fet un parell de preguntes que fa temps que rumio i que estic ben segura que us aniran molt bé a vosaltres.
Abans que res, agraeixo a fra Bernat la seva dedicació i ajuda. És un gran referent per a tots nosaltres. Que el Senyor el beneeixi sempre.
Fra Bernat, quina és la teva recomanació pràctica per a algú que obre la Bíblia per primera vegada? Per on hem de començar a llegir-la exactament per no perdre’ns?
Si es tracta d’algú que obre la Bíblia per primera vegada, li recomanaria que comencés a llegir-la amb el llibre de Rut. És com una novel·la breu, molt encisadora per llegir-la en una estona (només té 4 capítols), i a més a més molt adient per a un públic de joves, ja que la protagonista, Rut, és una jove vídua. El relat està dominat per personatges femenins que han perdut els seus marits. Es plantegen qüestions que toquen profundament l’ànima dels joves: què fer quan ens sentim sols i hem de recomençar la vida, enfront de l’experiència de la soledat, de la pèrdua dels amics o de la parella? La resposta de Rut davant l’experiència dramàtica de la vida neix precisament de l’ànim i la fortalesa que conté la naturalesa juvenil. No abandona la seva sogra Noemí, sinó que resol restar al seu costat fins a les darreres conseqüències. Demostra que la veritable feminitat sap assumir també un coratge veritablement masculí. Quin jove no se sent interpel·lat i reflectit en les seves paraules: “No insisteixis que et deixi, que em separi de tu i me’n torni! On vagis tu, vull venir-hi jo; on visquis tu, vull viure-hi jo. El teu poble serà el meu poble, el teu Déu serà el meu Déu. On moris tu, allí moriré jo i allí seré enterrada. Només la mort ens podrà separar; i si no és així, que el Senyor em faci caure al damunt tota mena de mals!” Aquí trobem el millor resum dels temes més importants de tota la Bíblia. Rut, dona estrangera i pagana, que abraça la fe del Déu únic d’Israel i que mostra que el pla de la salvació no es limita a un territori, una ètnia o una nació, sinó que és universal. En aquestes paraules trobem condensades tota l’ètica que es prescriu a la Bíblia, totes les exigències dels manaments divins en els dos principals: estimar Déu i estimar al proïsme. Després de llegir Rut ja podem passar als evangelis. Rut és l’àvia llunyana de Jesús. I Crist ha vingut per realitzar la salvació universal i per ensenyar-nos que tots els manaments es redueixen a dos: l’amor a Déu i al proïsme, com ja ens diu el llibre de Rut.
Quanta estona diària recomanes dedicar-hi per anar agafant el ritme? I el més important, com podem fer per seguir-la en el dia a dia i agafar el costum i constància d’obrir-la sense que ens venci la mandra? Ets més partidari de dedicar-hi un moment al dia que estiguem amb tranquil·litat a casa, o podem fer-ho perfectament de camí a la feina o a la universitat?
El millor mètode que ajuda a seguir una lectura continuada de la Bíblia és el de la Lectio Divina. Demana un temps de qualitat de lectura, sense distraccions. Implica reservar-se entre trenta minuts i una hora al dia, sense impaciències. Fer-la en un lloc i un temps on tinguem més silenci, més tranquil·litat o soledat. Obrir la Bíblia com un objecte sagrat, amb disposició d’escoltar-la. Obrir la Bíblia sabent que no és només un llibre, sinó que conté la presència de Déu, que és una Persona amb la qual establim relació, un Rostre que ens escolta i ens parla. Quan llegim la Bíblia és a Déu mateix Déu a qui hem de trobar. Per tant, no sols la llegim, sinó que ella mateixa ens llegeix a nosaltres, és un mirall en què nosaltres ens mirem. A la Bíblia aprenem a conèixer-nos a nosaltres mateixos, ja que ens revela.
Per tot això, és molt important llegir la Bíblia amb respecte i amb un temor amorós i reverencial (que no és la por), buscant-hi llum per il·luminar les nostres foscors, per aclarir el camí de la nostra vida. És molt bo tenir un diari a mà. Quan llegim la Bíblia és Déu qui ens parla a nosaltres, i, quan escrivim, som nosaltres els qui parlem amb Déu. Això ens ajuda molt a recollir-nos i a implicar tots els nostres sentits (estem actualment molt envaïts de distraccions!). Escrivint impliquem els nostres cinc sentits: la vista, l’escolta, el raciocini, el gust i el tacte, per tant ens ajuda a unificar-nos, a ser u, a construir com una cel·la interior que ens protegeixi d’estar sempre dispersos en mil sol·licitacions exteriors. Tenim necessitat d’un diàleg de cors, d’anar a allò profund. En aquest diari escriurem com una carta a Déu: hi podem respondre al Senyor que ens ha parlat a través del bocinet d’Escriptura Sagrada que haurem llegit: podem expressar-li tot el que sentim com a un Amic, obrir-li el cor: apuntarem les paraules que més ens han tocat, això com també les que encara no hem entès. Més que de llegir la Bíblia es tracta de deixar-nos llegir per ella. Aquesta lectura activa i orant, feta amb cura i tranquil·litat a casa, a la Biblioteca, en un espai i un temps preparat i reservat amb cura, és necessària per poder vèncer la mandra i instaurar una veritable disciplina. A partir d’ella tot seguit notarem que tindrem necessitat d’obrir la Bíblia en altres moments del dia. Aleshores ens serà més fàcil crear deserts interiors al tren, a la cafeteria o fins i tot treballant o fent qualsevol cosa. I és que el moment de la Lectio Divina no l’hem d’oblidar quan sortim de casa. Es perllonga al llarg de tot el dia i abraça totes les activitats quotidianes. Per això, el millor és fer el nostre treball i les nostres activitats recordant les paraules de la Bíblia i continuant interiorment la seva meditació. Tenim aplicacions mòbils que ens permeten llegir la Bíblia en tota la infinitat de petits moments buits o morts que tenim a la feina, a l’estudi, o mentre fem esport o caminem. La Bíblia és realment fecunda si deixem que amari el nostre treball i la nostra quotidianitat. Sense la contemplació no tenim forces per a l’acció, i sense l’acció la contemplació seria solament desencarnada i buida. No es poden separar aquestes dues dimensions.
“Quan llegim la Bíblia és Déu qui ens parla a nosaltres, i, quan escrivim, som nosaltres els qui parlem amb Déu. Això ens ajuda molt a recollir-nos i a implicar tots els nostres sentits”
Què aconselles als joves per entendre que la Bíblia no està desfasada, sinó que amaga una veritat molt profunda? Potser hi ha algun passatge que ens xoca molt amb la mentalitat d’avui dia, amb el que estudiem a la universitat o amb la ciència. Com ho hem de mirar?
Aquí també hem d’evitar la dualitat. La Bíblia ens convida a ser llegida amb la fe i la raó alhora. La fe tota sola es converteix en fideisme i decau en una lectura fonamentalista de la Bíblia. La raó tota sola tampoc no ens ajuda; hi ha hagut estudiosos de la Bíblia que no creien en Déu. La Bíblia és infinita i no podem mirar-la de manera reductiva. Aconsellaria als joves de cultivar la Lectio divina com a mètode fecund. Llegir la Bíblia amb l’estudi de bons comentaris al costat del diari on escriure, com una carta d’amor a Déu, les nostres impressions i les nostres dificultats (hi ha comentaris molt bons dels pares de l’Església). Quan trobem un passatge que no entenem o que xoca amb la nostra mentalitat actual, hem de pensar que estem de front a un text que va ser escrit fa 2000-3000 anys, amb una cultura i una llengua totalment diferent a la nostra. La distància entre els textos antics i els lectors actuals és immensa i és molt normal que trobem moltes dificultats de comprensió. Però en cap cas la Bíblia està desfasada. Les seves veritats són eternes i plenes d’actualitat. I per resoldre les dificultats de lectura, ella mateixa ens ofereix precioses ajudes. En primer lloc la pregària i la meditació personal, llegir-la sense presses, llegir vol dir rellegir moltes vegades incansablement el mateix passatge moltes vegades. Tenir paciència, perquè en la mesura en què creix la nostra experiència de lectors, trobarem que la Bíblia es va obrint, perquè ella s’explica a si mateixa. Assistir a la litúrgia i a la missa és fonamental. L’Eucaristia és la celebració viva i actualitzada de la Bíblia, on arriba a la plenitud de la fe el sentit dels textos amb la interpretació donada per l’homilia del sacerdot.
Hi ha un verset a la primera carta a Timoteu que em toca bastant, sant Pau hi diu: “Que ningú no et menyspreï perquè ets jove; sigues, en canvi, un model en la paraula, en la conducta, en l’amor…” Com enfoquem aquest text avui dia? Què ens demana exactament Déu als joves a través d’aquestes paraules?
Penso que aquest verset de la primera carta a Timoteu resumeix molt bé tot el que estem dient. El nom Timoteu té un origen grec bellíssim, ja que prové de les paraules timáo (honrar, respectar) i theós (Déu), de manera que el seu significat literal és ”el que honra Déu” o ”aquell que sent amor o veneració per Déu”. Per tant, sant Pau li diu que visqui d’acord al que significa el seu nom. És una mica el que estem dient: que cal apropar-se a la Bíblia amb temor de Déu, amb reverència, amb amor fidel, perquè és un llibre sagrat, ja que s’hi revela Déu i també l’ésser humà amb totes les seves llums i foscors. Timoteu ha de viure les dimensions de la “paraula, la conducta, i l’amor”, de manera unitària, que sigui coherent, que no es deixi endur pel model mundà, el qual tots sabem que ens arrossega cap a la duplicitat, la incoherència en la nostra vida. Els joves han de guardar aquesta integritat de “paraula, conducta i amor”, i no perdre-la, quan el món els sedueix amb les seves propostes “esquizofrèniques” de vida. Cada dia veiem aquesta disharmonia. Tant en les esferes grans com en les petites, en l’espai públic com en el privat, el perill és que les nostres paraules no concordin amb la nostra conducta. Moltes vegades es diuen moltes coses sublims i elevades, però la vida no correspon a allò que es diu; es promet una cosa i se’n fa una altra completament diferent. Es fan negociacions de pau però en realitat es fa la guerra. Les Sagrades Escriptures no admeten aquesta duplicitat, perquè ella conté paraules performatives, és a dir, paraules que actuen allò que diuen, paraules que canvien la realitat. Déu va crear el món només amb la força de la seva paraula i del seu Esperit: “Déu digué: —Que existeixi la llum. I la llum va existir”. Els joves es caracteritzen per tenir aquesta voluntat de canviar la realitat, de transformar el món en un món millor, no des de la duplicitat sinó des de la coherència. Ells veuen les coses amb esperança, perquè a les seves mans hi ha el futur del nostre món. No veuen que hi hagi una distància impossible de salvar entre els seus somnis i la seva realització. Timoteu, com Rut, està cridat a anar a contracorrent, a no deixar que li robin la jovenesa de la seva ànima (que és la fe, l’esperança i la caritat), a sobreposar-se per damunt de tota mena d’adversitats. És el missatge per als joves.
“Els joves es caracteritzen per tenir aquesta voluntat de canviar la realitat, de transformar el món en un món millor, no des de la duplicitat sinó des de la coherència”
Els joves necessiten formar la seva identitat i ser acompanyats espiritualment. Pau ho sabia molt bé, per això era conscient que la tasca d’acompanyar els joves era quelcom que no es podia reduir a la figura del pedagog (que era un esclau a l’antiguitat) o a un mestre. Les Sagrades Escriptures van més enllà, no són tractats erudits, sinó que engendren fills nascuts de l’Esperit, que després esdevindran pares i mares espirituals, és a dir, testimonis. Pau va formar Timoteu integralment a través de la Paraula de Déu i de les Sagrades Escriptures, en “la paraula, la conducta i l’amor”. De fet, en la segona carta que Pau li envia, li recorda precisament la importància d’aquesta formació des de ben petit i com la Paraula de Déu és la base de tot. Li diu exactament: “Des de la infantesa coneixes les Sagrades Escriptures, que et poden donar la saviesa que mena a la salvació per la fe en Jesucrist. Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i útil per ensenyar, per convèncer, per corregir, per educar en la justícia” (2 Timoteu 3,15-16). Pau no només el va formar teòricament, de cap, sinó que el va tractar com un autèntic fill espiritual i el va educar en la conducta i el cor, dia a dia, mitjançant la predicació, la pregària i l’exemple pràctic de com viure l’Evangeli en les primeres comunitats cristianes.
Reflexió conclusiva de fra Bernat
La Bíblia és la Paraula de Déu que se’ns ha revelat. Però és també paraula dels homes que han fet camí a la història, amb les seves llums i ombres. Per això, una de les coses més boniques d’estudiar-la és aprendre una mica les llengües en què va ser escrita, per tenir accés als textos originals, així com a la cultura i la història en què van ser escrits: l’hebreu i el grec. El coneixement d’aquestes llengües ens permet accedir a meravelloses paraules i pensaments impossibles de reflectir en les nostres traduccions. Actualment els joves solen viatjar i aprendre llengües, per què no també atrevir-se amb aprendre un poc l’hebreu i el grec?
En la mesura en què ens familiaritzem i apassionem amb la Bíblia anirem descobrint les diverses metodologies que tenim a disposició per treure el major profit. Una forma que està a l’abast dels joves és llegir les Sagrades Escriptures com una obra literària, aplicant l’anàlisi narrativa. És quelcom que tots hem vist a l’escola: com s’articula la trama, el nus, el desenllaç d’una obra literària?; quin són els personatges i evolucionen els seus caràcters a través de la història?; com es presenta el temps i l’espai en el text i com modifiquen i influeixen en la narració? Fer anàlisi narrativa és relacionar-nos amb el text bíblic com un obrador, on hem de treballar pacientment com un bon orfebre per identificar les paraules i els motius que més es repeteixen (indicador que són els més importants). En tot aquest procés, com ja hem indicat més ambunt amb la Lectio divina, és imprescindible deixar que sigui la Paraula de Déu la que ens parli, sense vessar al damunt del text les nostres pròpies idees. La regla d’or de l’estudi d’un text bíblic és fer ex-egesi i no eis-egesi. El que cal fer és excavar (ex) per “tirar fora” el que diu el text a nosaltres i no “ficar dintre” (eis) les nostres idees, imposant la nostra pròpia veu al text, que és l’error en què tots més tendim a caure. Per evitar l’espiritualisme i la informalitat que no contribueixen a una relació respectuosa i sòlida amb el text bíblic, cal la utilització de bons comentaris científics i espirituals (com els dels Pares de l’Església), així com d’una llibreta on escriure les nostres reflexions, com també llapis de colors per evidenciar i catalogar les diferents paraules i estructures: aquestes són eines necessàries que ens brinden una gran ajuda.