Avui celebrem la solemnitat de la vinguda de l’Esperit Sant. Arribem, per tant, al final de la cinquantena pasqual. Cinquanta dies transcorreguts des del dia de la Resurrecció del Senyor fins al dia de Pentecosta. Un principi i un final pasqual.
Sant Atanasi ens diu: “Els cinquanta dies que van des del diumenge de Resurrecció fins al diumenge de Pentecosta han de ser celebrats amb alegria i exultació, com si es tractés d’un sol i únic dia festiu, més encara, com un gran diumenge. Aquests són dies en què principalment es canta l’al·leluia.”
Llegim als Fets dels apòstols: “Durant la celebració de la diada de la Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc, quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant” (2,1-4).
La influència del llibre dels Fets dels apòstols va portar a poc a poc a festejar, amb relleu particular, el dia de la conclusió del temps pasqual amb el de la vinguda de l’Esperit Sant. Sabem que al segle IV, les esglésies de Constantinoble, Roma, Milà i a la península Ibèrica, ja van començar a celebrar aquesta festivitat.
Nosaltres, en celebrar el dia de la seva vinguda, li demanem a l’Esperit Sant que ens ompli dels seus dons: “saviesa” (per poder tenir un coneixement més bo de Déu), “enteniment” (per conèixer més profundament els misteris de fe), “consell” (perquè sapiguem discernir els camins i les opcions, i saber orientar en cada situació), “fortalesa” (per poder vèncer els obstacles i posar en pràctica les virtuts), “ciència” (per comprendre que les coses creades són senyals que ens condueixen a Déu); “pietat” (perquè fomentem un amor filial cap a Déu, el nostre Pare) i “temor de Déu” (perquè visquem amb temor propi de fills que se senten emparats pel seu Pare, i a qui no desitgen ofendre).
I concloem amb dues estrofes de la seqüència d’aquesta solemnitat, que es canta o recita abans de proclamar l’evangeli:
Veniu, oh Sant Esperit,
des del cel al nostre pit,
amb un raig de llum divina.
Pare dels pobres, veniu,
deu-nos els dons que teniu,
oh Sol que el cor il·lumina.
Deu als fidels confiats
dels vostres dons esperats
la sacrosanta Setena;
el mèrit de la virtut,
el camí de la salut,
la joia immortal i plena.