Com podem expressar-nos amb un llenguatge que ens sigui comú i intel·ligible? Quin misteri amaga aquesta font de la qual brolla unitat, enteniment, saviesa, ciència, consell, fortalesa, alegria, pau, respecte? La fe ens diu que l’Esperit del Senyor, que és Amor, es fa particularment do i comunica els seus fruits a un grup de persones que han conviscut amb Jesús, l’han vist ressuscitat, i ara fan accessible un missatge que arriba al cor de tots i experimenten un canvi interior inesperat.
Quin es aquest canvi? Els amics de Jesús passen de la por a la confiança, del recel a l’entusiasme, i són portadors d’un anunci que conté tots els elements de la globalització del bé. Pentecosta ens descobreix el valor de la interioritat i, amb ell, el misteri amagat de Déu en cada persona humana, perquè “l’Esperit personalment s’uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu” (Rm 8,16). En una societat líquida com la nostra, l’acció de l’Esperit en nosaltres se’ns revela com l’alternativa a la frustració personal, al buit interior, a la soledat i a la incomunicació.
Hem de canalitzar aquest procés d’interiorització en la vida personal i social. Ens hem de convèncer que hom pot acabar fart de viure obsessionat només pel material, i per allò que alimenta l’orgull i l’egoisme. Tanmateix, pot arribar el moment decisiu, quan rebem de Jesús la missió que ens impulsa vers la transformació personal i social segons l’Evangeli i diu: “Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. Rebeu l’Esperit Sant” (Jn 20,21-22). Dir “crec en l’Esperit Sant” ens submergeix a construir una societat impregnada d’amor solidari i predilecció pels més pobres.