La creativitat artística del genial arquitecte i del cristià conseqüent Antoni Gaudí ens va sorprenent a mida que es van finalitzant les obres de la basílica amb un riquíssim simbolisme teològic i espiritual. És el cas de la torre de la Mare de Déu amb la seva finalització i inauguració el 8 de desembre del 2021, festivitat mariana de la Immaculada Concepció.
Aquesta torre de la Mare de Déu, de 138 metres, és la més alta de la basílica després de la torre de Jesucrist. Gaudí no cercava només que fos visible des de lluny, sinó també que portés un missatge als barcelonins enmig de la vida força complicada i difícil que vivim. És un missatge que porta llum, esperança i acompanyament maternal.
Benet XVI acceptà la invitació que li vaig fer perquè dediqués la basílica de la Sagrada Família. Parlant amb Benet XVI crec que acceptà aquesta invitació perquè Gaudí s’havia avançat al Concili Vaticà II, projectant el magnífic i grandiós temple de la Sagrada Família amb un sol altar, un sol ambó i una sola seu per a la celebració de l’Eucaristia.
Els barcelonins teníem la convicció que la construcció del temple de la Sagrada Família duraria molts i molts anys. Va començar l’any 1882! Però un dia vaig tenir com una inspiració: vaig pensar que si es podien cobrir les naus del temple, ja el podríem dedicar al culte. I així es va fer. Tanmateix a més de la dedicació, Benet XVI ens va fer una altra aportació a la Sagrada Família.
En un projecte que tenien els arquitectes del patronat, la torre de la Mare de Déu era una mica més baixa que les torres dels evangelistes que encerclen la torre de Jesucrist. En una audiència que em concedí el Papa emèrit Benet XVI, li vaig consultar, com a eminent teòleg, el que jo pensava que fora més coherent: que la torre de la Mare de Déu fos més alta que les quatre dels evangelistes, pel paper importantíssim que té Maria en l’obra salvadora de Jesucrist. I el Papa em va contestar ràpidament “senza altro”, que ha de ser més alta. Així ho han realitzat els arquitectes de la basílica.
Benet XVI en l’homilia de la dedicació de la basílica de la Sagrada Família ens digué: “Què fem en dedicar aquest temple? Al cor del món, davant la mirada de Déu i dels homes, en un humil i joiós acte de fe, aixequem una immensa mola de matèria, fruit de la natura i d’un incommensurable esforç de la intel·ligència humana, constructora d’aquesta obra d’art. Ella és un signe visible del Déu invisible, a glòria del qual s’alcen aquestes torres, sagetes que apunten a l’absolut de la llum i d’Aquell que és la Llum, l’Altura i la Bellesa mateixa.”
La llum de la torre mariana desitja oferir a la ciutat metropolitana de Barcelona que Déu és Déu de pau, de llibertat i de concòrdia, en una època en què l’home pretén edificar la seva vida a l’esquena de Deu, com si ja no tingués res a dir-li.
Aquesta torre de la Mare de Déu és un bon ajut en les situacions ambivalents de les grans ciutats. El papa Francesc ens deia que “necessitem reconèixer la ciutat des d’una mirada de fe que descobreixi Déu que habita en les seves llars, als seus carrers, a les seves places” (EG, 71). Déu viu entre els ciutadans promovent la solidaritat, la fraternitat, el designi de bé, de veritat i de justícia.