Fa unes setmanes em va arribar una notícia que em va omplir d’esperança: dones israelianes i palestines van caminar descalces pels carrers de Roma, agafades de la mà, simbolitzant, de manera impactant, la seva vulnerabilitat, valentia i resiliència. La marxa, en la qual van participar moltes dones, estava liderada pels moviments Women of the Sun (Palestina) i Women Wage Peace (Israel). Tenien aquest missatge: la pau és possible i les dones n’han de ser protagonistes per fer-la realitat. Les organitzadores afirmen que “és urgent que les dones siguin part integral de la taula de negociació”, perquè formen part d’organitzacions civils, fent-se ressò del desenvolupament dels seus pobles i de la defensa dels seus fills i de la vida de les comunitats.
Les activistes es van reunir amb el Papa després d’una audiència general a Roma. Tant de bo Lleó XIV escolti la veu d’aquestes jueves i musulmanes i promogui una participació més gran de les dones en els diàlegs per la pau i en la presa de decisions. Les dones catòliques també ens sumem a aquestes veus, demanant ser part als òrgans de decisió de l’Església catòlica. El papa Lleó és un defensor acèrrim de la pau i la no-violència i les dones estem demostrant ser constructores de pau, de cura i de defensa de la vida. Què passaria amb les guerres, amb l’escalada armamentista, amb l’auge dels extremismes, si les dones poguéssim assumir més quotes de poder? Les dones volem deixar de veure mares enterrar les seves filles i fills. Somiem amb una pau duradora, somien amb poder caminar descalces sobre la terra amb seguretat, sense violència, per a nosaltres i per a les nostres filles i fills. Potser podríem sumar les nostres mans també per una Església lliure de violència i lloc segur per a totes les persones.
