La Diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, començarà aquest dijous 23 d’abril a les nou del matí amb la missa a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya. Aquest any, l’eucaristia estarà presidida per l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, que posteriorment farà la benedicció de roses. Dues tradicions que va recuperar l’any passat el Govern de Salvador Illa, i que són possibles gràcies a la tasca del prior de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya, Mn. Josep Maria Turull. Turull ha explicat aquest dimecres a Ràdio Estel com serà la celebració d’aquest any, i ha destacat la importància de la Diada de Sant Jordi, que “ha sabut unir dos elements fonamentals: l’amor i la cultura”.
Quina és la importància, a nivell de fe i d’història, de la missa de Sant Jordi que se celebra a les nou del matí al Palau de la Generalitat?
La importància històrica ve de molt lluny, des del martiri de sant Jordi al segle IV, que va generar una gran devoció i que va arrelar de manera especial a Catalunya, sobretot al segle XI, quan, en la lluita contra els musulmans, el rei de la Corona d’Aragó va tenir una visió de sant Jordi que va conduir a la victòria.
Sant Jordi està molt vinculat a la Corona i a totes les institucions del país. Al segle XV va ser declarat patró de Catalunya, oficialitzant així un fet que ja existia en la devoció popular.
Això ha fet que al Palau de la Generalitat hi hagi la capella de Sant Jordi, que amb els anys s’ha anat ampliant. És una mostra clara de com la fe ha contribuït a configurar el nostre país. Per això, des de l’any passat s’organitza també una conferència per donar a conèixer aquesta realitat. Enguany ha anat a càrrec d’Armand Puig, que va parlar de Gaudí i de la seva implicació amb el país.

“Amb aquest mandat del president Salvador Illa s’ha volgut donar un relleu especial a aquesta celebració”
Per a les persones que ho desconeguin, quina és exactament la seva tasca com a prior de la capella? Més enllà de la missa de Sant Jordi, acull altres celebracions?
L’element central és aquesta missa de Sant Jordi. A més, un cop l’any, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat hi celebra una eucaristia, perquè hi va dipositar una relíquia de sant Jordi.
Al llarg de la història hi ha hagut altres usos més habituals, vinculats al president que hi havia en aquell moment, com algun baptisme. La meva missió és tenir cura d’aquestes celebracions litúrgiques. Amb aquest mandat del president Salvador Illa s’ha volgut donar un relleu especial a aquesta celebració: l’any passat ja es va demanar a l’abat de Montserrat que la presidís, i aquest any la presidirà el cardenal Joan Josep Omella.
En aquest sentit, una de les meves tasques és pensar qui pot ser aquesta persona idònia per presidir la missa, sempre d’acord amb el Govern de la Generalitat, i vetllar perquè la celebració sigui el més acurada possible.
A ulls del món d’avui, com s’explica el fet que dins de la seu del Govern català hi hagi una capella catòlica?
Això s’emmarca dins del respecte als drets humans, com és la llibertat de culte, i també dins del respecte als nostres orígens. Un pot ser creient o no ser-ho, però és important conèixer i respectar allò que ha influït en la pròpia història i que ha fet que siguem el que som.
“Aquest és l’encert d’una festa que no para d’estendre’s: la cultura és imprescindible, com també ho és l’amor autèntic”
La llegenda de Sant Jordi vinculada al drac, a la princesa i a la rosa, quin missatge transmet al món d’avui?
Ha sabut unir dos elements fonamentals: l’amor i la cultura. I la Diada de Sant Jordi demostra que poden anar de la mà, trobant els elements que ho fan visible. A vegades som molt racionals, però també som corporals: necessitem signes, coses visibles i palpables que ens ajudin a veure allò que és més fonamental.
El signe és la rosa i el llibre, que ens ajuden a materialitzar-ho. I aquest és l’encert d’una festa que no para d’estendre’s: la cultura és imprescindible, com també ho és l’amor autèntic.
Més enllà de la llegenda, qui va ser sant Jordi i per què és patró de Catalunya?
De sant Jordi, més enllà del fet que fos un màrtir, no en sabem gaire més. Va ser un soldat martiritzat perquè es va negar a perseguir els cristians.
Amb el temps han sorgit moltes històries i relats martirials, així com els elements més llegendaris. Però és una figura que, a més d’inspirar tot l’orde de cavalleria del qual va ser patró, també ens inspira avui a ser cavallers de Crist: a treballar pel bé i a lluitar contra tot allò que fa mal, i n’hi ha molt.
Hi ha moltes batalles a prop nostre, i a vegades també dins nostre. Aquesta és la tasca, a l’estil cavalleresc, que sant Jordi ens anima a emprendre: ser valents a l’hora de portar allò que és fonamental de Déu i de l’home.

