Aquest 21 d’abril es compleix el primer any de la mort del papa Francesc, un Pontífex que ha deixat una forta petjada en l’Església actual. Per recordar el seu llegat en els seus dotze anys de pontificat, Ràdio Estel ha tingut l’oportunitat d’entrevistar una de les persones més properes a Francesc, el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona. Omella, que formava part del grup de nou cardenals que assessoraven Francesc en la reforma de la Cúria, ha compartit amb els periodistes del programa El Matí a Ràdio Estel diverses anècdotes que va viure amb el Papa i que mostren la seva senzillesa i proximitat, dos trets que van marcar el seu pontificat.

Durant l’entrevista, l’equip de Ràdio Estel i Catalunya Cristiana ha aprofitat per felicitar el cardenal Omella pel seu 80è aniversari, que ha complert aquest dimarts.

Com va viure vostè la notícia de la mort del papa Francesc? Va ser l’endemà d’impartir la seva darrera benedicció urbi et orbi de Pasqua, quan ja estava molt afeblit.

Vaig veure la imatge per la televisió de la benedicció, i sí que és cert que el Papa es veia molt feble, però no pensàvem que la mort fos imminent. De fet, el mateix dia 21 anàvem uns dies en una casa d’exercicis i, a mig camí, vam rebre la notícia. Vaig tornar per celebrar una missa i, pocs dies després, ja vaig anar a Roma per preparar el Conclave.

A grans trets, què destacaria dels 12 anys de pontificat de Francesc?

No és fàcil resumir 12 anys d’un Papa tan carismàtic i especial, però destacaria la simpatia que transmetia al món, el somriure, les bromes que feia. Destacaria l’amor profund a l’Església i a la humanitat. Per això parlava de l’Església en sortida, d’anar a buscar els més febles… era un punt que tenia al cor.

I, segon, la comunió: posar ponts, anar a la perifèria, no posar barreres. Als països àrabs es va agenollar i va besar els peus dels governants… aquesta humilitat i construir ponts és el mateix que feia Jesucrist pels camins de Galilea.

“En la distància curta era molt entranyable. Tots els que anaven a veure el Papa tornaven encantats”

El papa Francesc es va caracteritzar per escollir pastors amb “olor d’ovella”. Com aquesta missió l’ha interpel·lat a vostè durant els més de deu anys que fa que és arquebisbe de Barcelona?

Sí, ell sempre deia: sigueu pastors. Jo mateix vaig començar de capellà de poble petit; el primer destí va ser a la zona de Daroca, on servia a cinc pobles. Eren municipis petits, i això em va fer estar a prop de tota la gent. Això és molt important: parlar amb els fidels, estar a prop d’ells. Un tarannà que ens va transmetre el Papa també, ho va reforçar. Jo he volgut sempre estar amb tota la gent, ser pastor.

“Tots en destaquem aquesta proximitat de bon pastor, sempre preocupat per la gent, fos o no creient”

Com era el papa Francesc en les distàncies curtes? Què recorda del tracte personal amb ell? Ens en pot compartir cap anècdota?

Enla distància curta era molt entranyable. Tots els que anaven a veure el Papa tornaven encantats. Recordo un dia que li vaig dir: “Miri, he estat a la presó de joves, i m’han donat unes cartes per a vostè”. I ràpidament em va preguntar: “Com podem enviar-los un missatge?” Em va fer gravar-lo amb el mòbil, i va fer una catequesi improvisada per als presos que em va meravellar, amb una creu de fusta que tenia a l’habitació. Ho vam gravar i ho vam enviar als presos, que van estar contentíssims. És només un exemple de la seva senzillesa… després em va fer agafar la creu i la vaig tornar a penjar.

Una altra anècdota la vaig viure en una reunió del consell de cardenals, quan li vaig esmentar que era l’aniversari de la meva mare. Em va demanar el telèfon i la va trucar. Ella no sabia que era el Sant Pare, pensava que era un amic seu. Aquesta espontaneïtat, aquest estar a prop de la gent, ens meravellava.

També va trucar a la família del bisbe Toni Vadell. Li vaig dir que el bisbe tenia càncer, i ell immediatament va trucar a la seva mare. Per això tots en destaquem aquesta proximitat de bon pastor, sempre preocupat per la gent, fos o no creient.

“Lleó estava enamorat de la manera de viure de Francesc, que portava a la pràctica el que volia el Concili Vaticà II”

Ara fa gairebé un any va participar en l’elecció del nou papa Lleó XIV. Quin segell propi té el pontificat de Lleó XIV i en quin sentit també és continuador del papa Francesc?

La proximitat de Francesc també la trobo en Lleó XIV. Té el cor igual, té una senzillesa i una escolta amb delicadesa envers tota la gent. A poc a poc anem descobrint la grandesa interior que té el nou Papa.

De fet, Lleó estava enamorat de la manera de viure de Francesc, que portava a la pràctica el que volia el Concili Vaticà II: una Església en el món d’avui. A alguns els costa, però hem d’anar endavant. Francesc va fer aquest esforç de portar l’Església al món d’avui, i Lleó XIV té el mateix tarannà.

El Pontífex actual destaca la centralitat de Jesucrist, i viure la comunió amb tots, construir ponts i no murs, i la sinodalitat: tots som germans, els bisbes, els laics, els casats… tots tenim una responsabilitat dins de l’Església. Aquests punts són fonamentals tant en Francesc com en Lleó XIV.

De quina manera el viatge apostòlic a l’Àfrica està permetent que el món conegui més la figura de Lleó XIV?

Es veu que té una gran força quan diu les coses. Les diu des de l’Evangeli, no per enfrontar-se a ningú, sinó des de la fe de Jesucrist. Com deia Jesús: qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra. El Papa fa el mateix, demana la pau, el diàleg, i ho diu amb una força molt gran.

Aquests dies es troba a Madrid, reunit en Assemblea Plenària. Què destacaria del discurs d’ahir del president Luis Argüello? I quins són els principals temes que abordaran?

El discurs d’Argüello és un discurs de veure la realitat on vivim avui dia, i de preparar-nos per acollir el Papa perquè siguem testimonis de Jesucrist al món. El món necessita aquesta esperança.

Relacionat amb aquest tema, l’altre dia em preguntaven si a l’Església li falta màrqueting. Jo no sé què és el màrqueting, però a nosaltres, sense fer res, venen a demanar-nos una gran quantitat de joves que volen entrar a l’Església i batejar-se. Aquest any, a Barcelona, més de 200 joves s’han batejat. A França, van ser més de 18.000. Nosaltres tenim el millor propagandista, que és Jesús. Els joves busquen la Paraula de Jesús, que els està tocant el cor. La gent busca, i Jesucrist ens acosta a l’Evangeli.

El dijous 23 d’abril serà a Barcelona per presidir la missa de Sant Jordi al Palau de la Generalitat de Catalunya. Com valora la importància d’aquesta celebració que uneix fe, tradició, cultura i amor?

Sant Jordi és el nostre patró, i la Generalitat ho vol tornar a celebrar. Això guarda les arrels cristianes d’una religió que ens ha constituït. Tant de bo la rosa la tinguéssim tots, aquest amor. I el llibre, la paraula que ens dona esperança, és la Bíblia; no només les novel·les que ens agraden a tots, sinó la paraula de Jesucrist, que és viva.

Un llibre preciós que obre el cor i que dona esperança. Tots tenim la Bíblia a casa; hem de treure-li la pols i hi trobarem llum i esperança per continuar caminant.