La reestructuració de congregacions religioses que porta a tancar comunitats, integrar províncies o demarcacions no només està associada a processos de reducció i concentració, de pèrdua d’autonomia, de dolor. També és compatible amb una relectura i adequació al temps del carisma, amb l’obertura a la diversitat i amb un horitzó d’una vida religiosa més austera i evangèlica. Aquestes són algunes de les idees que van voler transmetre el dimarts 14 d’abril els autors de l’estudi La reestructuració de les congregacions religioses a Catalunya. Avaluació de l’impacte dels canvis organitzatius territorials-provincials.
“Volem que les congregacions tinguin una eina de treball i obrir camins en aquests moments de reestructuració”, va assegurar la religiosa Gemma Morató, coautora.
