El cardenal Cristóbal López, arquebisbe de Rabat, ha acompanyat el papa Lleó XIV en el seu viatge a Algèria, que ha finalitzat el matí del 15 d’abril. En conversa amb el programa El matí a Ràdio Estel, López ha ofert unes claus d’interpretació d’aquest viatge apostòlic d’onze dies a l’Àfrica, i en concret a Algèria, alhora que ha confirmat la seva visita al juny a Barcelona, convidat pel cardenal Joan Josep Omella. El cardenal López, que ha passat bona part de la infància i joventut a Catalunya, on té família, participarà en la Trobada de Bisbes de la Mediterrània.
Com a arquebisbe de Rabat, vostè coneix molt bé la realitat del nord d’Àfrica. Què significa per a la petita comunitat cristiana d’Algèria, i per a tot el Magrib, que el Papa hagi decidit trepitjar aquest terra precisament ara?
Per a Algèria és una benedicció el pas de Lleó XIV, que en aquest país troba les arrels espirituals en sant Agustí. El Papa, amb molta delicadesa i afecte, ha convidat Algèria a obrir-se, a eixamplar els horitzons, a no quedar-se tancat. A nivell de tot el Magreb, on els cristians som una minoria absoluta enmig d’una majoria musulmana, ens està esperonant en el diàleg interreligiós islamo-cristià. La seva presència ens confirma en la fe i en la línia pastoral que estem seguint. A nivell de continent africà, la visita apostòlica posa en relleu la importància de l’Església africana.
Quines similituds hi ha entre els reptes que té l’Església a Algèria i els que vostè viu cada dia al Marroc?
Pràcticament som Esglésies germanes i tenim moltes similituds, sobretot la de viure en minoria dins una gran majoria musulmana, cosa que ens porta a anar a l’essencial. No som aquí per engrandir l’Església sinó per construir el Regne de Déu, i fer-ho col·laborant amb totes les persones de bona voluntat, principalment les musulmanes. Treballar pel Regne de Déu vol dir treballar per la pau, la justícia, la llibertat, la vida, la veritat, i sobretot l’amor. Aquesta és la missió de l’Església. Dit això, entre el Marroc i Algèria hi ha diferències petites sobretot a nivell polític, perquè són dos pobles germans que no es parlen. Als cristians ens afecta perquè voldríem poder compartir més coses, però nosaltres estem a nivell de l’Evangeli i no de les polítiques concretes de cada país.
“Treballar pel Regne de Déu vol dir treballar per la pau, la justícia, la llibertat, la vida, la veritat, i sobretot l’amor”
Com a cardenal d’origen espanyol, com creu que s’hauria de veure des d’Europa aquesta visita?
Aquesta visita posa l’Església africana en primer pla i damunt la taula. A Europa he detectat una malaltia que els metges no coneixen i que és la depressió religiosa. Conec cardenals, bisbes, sacerdots que viuen deprimits, i és perquè viuen tancats a la petita bombolla de la seva parròquia o diòcesi i no aixequen el cap per veure què passa a l’Amèrica Llatina, a l’Àsia o a l’Àfrica, on l’Església creix. Convé viatjar físicament o almenys fer-ho a través dels mitjans de comunicació perquè ens permet adonar-nos que, gràcies a Déu i per la força de l’Esperit Sant, l’Evangeli és viu, hi ha milions de persones entestades a viure’l radicalment. En aquest sentit, la visita del Papa al continent africà és molt oportuna i donarà molts fruits.
El govern espanyol ha donat llum verd a la regularització extraordinària d’estrangers. El procés pot afectar més de mig milió de persones que poden iniciar els tràmits a partir de demà. Què suposa aquesta mesura?
En primer lloc, és un triomf de la societat civil, perquè el Govern no hauria fet aquest pas sense les 600.000 firmes recollides i les 900 entitats que hi han donat suport. Quan hi ha tants països que endureixen la seva política migratòria i aixequen murs, Espanya facilita una mica la vida d’aquells que ja es troben dins del seu territori i hi treballen. En aquests moment 380.000 marroquins estan cotitzant a la seguretat social i, per tant, col·laborant en el desenvolupament i la prosperitat d’Espanya, encara que hi ha persones, partits polítics i institucions que no ho vulguin veure. Per tant, és una bona notícia i un exemple per a altres països europeus i els Estats Units.
“En aquests moment 380.000 marroquins estan cotitzant a la seguretat social”
Cada vegada s’alcen més veus a favor de les darreres paraules del Papa Lleo 14 a favor de la Pau i en contra de Trump. Com veu aquest posicionament del Pontífex?
Excel·lent, com no podia ser de cap altra manera. Trump s’ha desprestigiat amb les seves declaracions que es desacrediten per elles mateixes. És increïble les idioteses que ha pogut encabir en tan poc espai. Una de les majors estupideses que diu és que Prevost va ser elegit Papa perquè ell era el president dels Estats Units. Aquest senyor no té ni idea del que és un Conclave. Ningú no va tenir en compte la nacionalitat de cap cardenal a l’hora de votar. Si en alguna cosa es nota que l’Esperit Sant hi és present és que cada cardenal va ser capaç de desprendre’s de tot interès personal, nacional, grupal, ideològic i votar la persona que considerava la més oportuna per dirigir l’Església catolica. És una estupidesa tan enorme que no puc imaginar-me com el poble dels Estats Units pot suportar-la.
“Una de les majors estupideses que diu és que Prevost va ser elegit Papa perquè ell era el president dels Estats Units”
Vostè coneix de fa anys el papa Lleó XIV, hi té una relació de confiança i amistat personal. Com el definiria?
És una persona serena, estable i ferma en les seves conviccions, que no es deixa portar pel vent que bufa, ni per les amenaces ni les adulacions. Tindrà una trajectòria rectilínia, sense moments ni eufòrics ni depressius, amb una estabilitat i serenitat extraordinària, i això el capacita per fer bons discerniments i prendre les decisions més oportunes.
