El passat 7 d’abril, la ciutat de Berga visqué el traspàs d’Isabel Cardona i Martínez, una dona reconeguda i arrelada en el teixit social, cultural i educatiu de la capital del Berguedà. Nascuda el 1934, en el si d’una família de prohoms berguedans, que sempre han destacat en el mecenatge cultural.

Filla de Juli Cardona Pedrals, advocat vinculat a la Lliga Regionalista de Berga, i néta de l’alcalde i empresari berguedà Josep Cardona Llohis, la senyora Isabel ha estat un esperit inquiet a l’hora de créixer personalment i formar-se professionalment, fins al punt de viatjar arreu d’Europa per aprendre diferents llengües i tornar al seu bressol, Berga, com a professora d’idiomes a l’escola de Sant Francesc de la ciutat, de la qual sempre destacà la seva devoció a sant Francesc d’Assís.

Casada amb l’advocat Joan Güell i Marquès, reconegut advocat i polític local, nasqueren els seus fills, Joan i Xavier. Després d’educar generacions berguedanes, la senyora Isabel es llicencià en filosofia, fins obtenir-ne el doctorat sobre l’eclesiàstic el bisbe de Vic Josep Torras i Bages.

Estigué vinculada a entitats com l’Agrupació Teatral La Farsa, Joventuts Musicals, els aniversaris de coronació de la Mare de Déu de Queralt o la mateixa Patum. D’aquesta última festa, la Isabel participà en un salt de maces (comparseria de foc) format únicament per dones el 1960, esdevenint un símbol pioner i reivindicatiu de la identitat berguedana i patumaire, de la qual hi participen homes i dones.

Al projecte “Vides de Patum”, Cardona destaca que molta gent celebrà aquest fet com a un acte patriòticament berguedà, tot i celebrar-se en plena dictadura franquista. Segons ella, “la Patum, tot i totes les transformacions, és viva. No és folklore. Perquè al folklore, imitem; però, la Patum encara la fem, segons els costums de la gent. Cal mantenir-ne el sentit eucarístic i litúrgic que aporta el Corpus Christi”.

A Les Muntanyes ens parlen de Vós, Senyor, l’empresari agrícola i especialista en teologia Agustí Mariner recorda l’amistat d’infantesa que el vinculava amb la Isabel Cardona, en aquells estius berguedans de postguerra i especialment recordant una anècdota quan ambdues famílies feren una excursió juntes als Rasos de Peguera des de Berga.

La Isabel forjà un cercle d’amistats referents en el món acadèmic, intel·lectual i cultural del nostre país, tal i com foren l’escriptora Aurora Bertrana o el mediàtic capellà Josep M. Ballarín, entre d’altres. Aquest compromís i mecenatge social en els talents culturals té una enorme incidència en l’arrelament al país i forma part d’una llarga trajectòria d’una nissaga de professionals liberals berguedans, com la Isabel, al servei de les causes socials, justes i nobles.

Descansa en la Pau del Crist Ressuscitat al costat de la Madona de Queralt, protectora dels berguedans quan partim al Cel.