Sabem pels evangelis que Jesús va atorgar una primacia, que anomenem Primat, a Pere. Va ser Jesús qui li va dir “Tu ets Pere i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església” i també li va confiar “Pastura les meves ovelles”.

Però, com van actuar els deixebles davant d’aquesta qüestió? Ho va acceptar, en comunió, la comunitat? Un passatge pasqual de l’Evangeli de Joan ens en proporciona algunes claus interessants. Es tracta del passatge del descobriment del sepulcre buit (Jn 20,2-9). Vegem en primer lloc el que s’hi narra:

– Maria Magdalena, tal com troba la llosa enretirada, comprèn que ha passat alguna cosa important, i va corrents a cercar Pere.

– Pere rep la notícia acompanyat del deixeble estimat, i també van tots dos corrents cap al sepulcre. L’altre deixeble és més ràpid que Pere, potser perquè és més jove, i en arribar espera que Pere arribi i hi entri primer.

En aquests dos detalls del passatge trobem dues coincidències significatives:

– La Bona Notícia de la Resurrecció de Jesús requereix una disposició diligent a l’hora de ser viscuda i anunciada.

– Tant Maria Magdalena com el deixeble estimat tenen una generosa deferència envers Pere.

Aquestes coincidències ens porten a llegir i interpretar aquest passatge amb les claus següents:

– La comunitat reconeix en Pere la primacia atorgada per Jesús.

– Pere, per tant, és el responsable principal de confirmar en la fe la comunitat.

Això mateix passarà per Pentecosta o a l’Assemblea de Jerusalem, quan Pere, dret, en senyal d’autoritat, confirmi el que l’Esperit suscita.

I, per tant, aquests passatges els llegim en clau de comunió eclesial: estar amb Pere és estar amb Jesús i és estar amb l’Església.