Vicenç Lozano és periodista, historiador i conferenciant, i és també un gran “narrador d’històries”. Perquè en el seu darrer llibre, Lleó XIV, ombres sota la cúpula (Pòrtic), parteix dels fets que giren al voltant de l’elecció del cardenal Robert Francis Prevost com a Lleó XIV, el 8 de maig del 2025, i tot i ser un assaig, els converteix gairebé en una novel·la d’intriga, amb una sèrie de personatges que actuen de fil conductor i de qui no coneixem el nom, només el sobrenom.

Vicenç Lozano va ser entrevistat el 24 de març al programa El matí a Ràdio Estel.

Quin lloc ocupen les intrigues i les lluites de poder al Vaticà? Pot haver-hi algú que pensi que el que explica als seus llibres és una exageració.

No hi ha cap mena d’exageració. Com els anteriors llibres, aquest també ha estat escrit a partir d’una investigació molt rigorosa que he fet, però amb un estil que enganxi el lector i que sigui fàcil de llegir.

Els tres protagonistes del llibre mantenen l’anonimat i els cita amb un sobrenom: Il Dottore, Monsenyor C. I el Director d’Orquestra. Quin paper tenen cadascun d’ells en el conclave que va escollir Lleó XIV?

He tingut un accés privilegiat als assessors de cardenals tant de tendència tradicionalista i conservadora com progressista i reformista. Tradicionalment, les dues ànimes de l’Església s’han enfrontat. Amb l’arribada del papa Francesc es va trencar la inèrcia dels anteriors dos pontificats més conservadors amb l’objectiu d’adaptar l’Església al segle XXI, de tornar a alguns principis de l’Evangeli que s’havien perdut i de recuperar en definitiva el Concili Vaticà II, que fa seixanta anys va aprovar una Església més sinodal, col·legiada, oberta i participativa. Els personatges que introdueixo al llibre responen a aquesta batalla que es va establir en el pre-conclave i en el mateix conclave entre aquests dos sectors de l’Església: uns per intentar fer un canvi i tornar al conservadorisme i els altres per continuar avançant amb les reformes de Francesc. Cap de les dues parts arribava als 89 vots necessaris dels 133 cardenals votants i aquí va haver-hi una autèntica batalla encoberta.

En relació amb el Director d’Orquestra, al llibre diu que “va ser ell i només ell qui va escriure la partitura perquè Robert Francis Prevost arribés al pontificat”. Però al final l’autèntic director d’orquestra no va ser el mateix papa Francesc, quan va cridar Prevost al Vaticà, i el va fer membre de 7 dicasteris, un dels quals el poderós Dicasteri per als Bisbes?

El papa Francesc temia les operacions que hi havia en marxa de cara a manipular el conclave perquè el seu llegat quedés completament destruït. En aquest sentit, va ser molt intel·ligent portant al seu costat al Vaticà Robert Francis Prevost, aleshores molt desconegut en l’esfera religiosa internacional, i posant-lo al capdavant del Dicasteri per als Bisbes, un servei molt important de cara a implementar les reformes que volia tirar endavant. Francesc sempre va voler bisbes que fossin pastors, que fessin olor d’ovella. Per això va anar situant al capdavant de bisbats d’arreu del món gent amb aquestes característiques que donaven suport a les reformes i a un avenç de l’Església catòlica per situar-se al segle XXI.

“El papa Francesc va ser molt intel·ligent portant al seu costat al Vaticà Robert Francis Prevost, aleshores molt desconegut en l’esfera religiosa internacional, i posant-lo al capdavant del Dicasteri per als Bisbes”

Lleó XIV bascula entre el seguiment de la tradició, com una picada d’ullet als tradicionalistes, i el seguiment de les carpetes que va deixar el papa Francesc. Quins són els equilibris que ha de mantenir el que vostè defineix com un gran estratega dels escacs?

És una persona molt prudent, que sobretot escolta, més que no pas parla. Per això és també el gran desconegut. No surt gaire als mitjans de comunicació perquè no fa titulars cada vegada que obre la boca, com sí que feia el papa Francesc. En una època marcada pel xantatge, les ordres taxatives i les violacions del dret internacional, té la intenció clara d’establir ponts de diàleg, i de fer-ho amb una estratègia molt concreta: el diàleg es pot establir sobre idees, conceptes o situacions dramàtiques que s’estan produint al nostre món, però sense referir-se directament a la persona que les provoca, ja que això trenca el diàleg, provoca tensions i violència verbal.

Un nord-americà, el papa Lleó XIV, està fent de contrapunt d’un altre nord-americà, Donald Trump, i del seu exassessor Steve Bannon, estrateg de la ultradreta cristiana internacional. Unes martingales que apareixen als papers d’Epstein i que vostè ja va recollir en llibres anteriors.

Abans del conclave, Steve Bannon va arribar a dir que el pitjor escenari que es podria produir al Vaticà era l’elecció del cardenal Prevost, a qui va definir com el més progressista de l’Església catòlica. Quan va ser elegit, va dir que era una autèntica catàstrofe el que s’havia produït, sobretot per als catòlics MAGA dels Estats Units, els que segueixen la línia de Donald Trump, i que realment era un personatge nefast que portaria l’Església i el món pel pedregar, molt conscient d’aquest paper de líder ètic i moral que sens dubte va tenir el papa Francesc i que continua tenint, òbviament, Lleó XIV. En aquest sentit, un element clau és la conjunció d’interessos i de col·laboració mútua entre els cardenals més conservadors i l’extrema dreta internacional, avalada pel president nord-americà Donald Trump.

“Abans del conclave, Steve Bannon va arribar a dir que el pitjor escenari que es podria produir al Vaticà era l’elecció del cardenal Prevost, a qui va definir com el més progressista de l’Església catòlica”

El papa Lleó XIV està reprenent els viatges a països de tradició catòlica, com Espanya. Com interpreta el proper viatge al juny?

El papa Francesc em va dir personalment que es moria de ganes de venir, però també que no volia ser manipulat. Ell sabia que la situació de polarització a Espanya era brutal a nivell polític. Hi havia el tema del procés, que també significava d’alguna manera haver-se de posicionar, cosa que el Vaticà no va fer mai. En una ocasió que me’l vaig trobar a Santa Marta, fent cua al self-service, amb la seva safata, em va dir: Catalán. No me hables del procés. Háblame de Messi. La propera visita de Lleó XIV suposa un suport brutal i indispensable a l’Església catalana, en un període menys tens a nivell polític, cosa que li permetrà una visita més distesa a Montserrat i la Sagrada Família. I esperem que parli català.