En un missatge difós pel patriarcat llatí de Jerusalem, el cardenal Pierbattista Pizzaballa explica que a causa de les restriccions imposades pel govern israelià per la guerra, les celebracions de Setmana Santa patiran limitacions.
“A causa de la guerra, enguany no ens ha estat possible viure el tradicional camí quaresmal a Jerusalem, amb les celebracions solemnes al Sant Sepulcre i als Llocs Sants de la Passió”, escriu el cardenal. Si bé “hem pogut pregar i preparar-nos personalment, ens hem perdut el camí comunitari cap a la Pasqua”.
Ara, hi ha plantejats interrogants sobre les celebracions de la Setmana Santa, “cor bategant de la nostra fe, a Jerusalem i al Sant Sepulcre”. Com reconeix el patriarca, “les restriccions imposades pel conflicte i els esdeveniments dels darrers dies no presagien una millora imminent”.
En diàleg constant amb les autoritats competents i les altres Esglésies cristianes, es llegeix al missatge, “estem avaluant com serà possible, en les formes que s’acordin, celebrar el misteri central de la nostra salvació al cor de les nostres Esglésies”.
Segons com vagi evolucionant la situació, s’aniran prenent les decisions oportunes, tot i que “ja està clar que no podrà haver-hi celebracions ordinàries obertes a tothom”.
En aquests moments, el cardenal Pizzaballa informa que “la tradicional processó de Diumenge de Rams, que puja des de la muntanya de les Oliveres a Jerusalem, es cancel·la. Serà substituïda per un moment de pregària a la ciutat de Jerusalem, en un lloc a determinar”.
La Missa Crismal també es posposa a una data “per determinar, tan aviat com la situació ho permeti, possiblement dins del temps pasqual”.
El que sí que aclareix la declaració del patriarca llatí és que “les esglésies de la diòcesi resten obertes. Rectors i sacerdots, en les formes i amb les modalitats possibles, faran el màxim per afavorir la pregària i la participació dels fidels en les celebracions pasquals”.
Com assenyala el cardenal Pizzaballa, a la duresa d’aquest temps de guerra se suma també “la de no poder celebrar junts i dignament la Pasqua. És una ferida que s’afegeix a tantes d’altres infligides pel conflicte. Però no ens hem de desanimar. Si no ens podem aplegar com voldríem, no renunciem a la pregària”.
El patriarca llatí de Jerusalem convida a moments de pregària en família i en les comunitats religioses, i expressa “la necessitat de proposar un dia especial en el qual, tot i que cadascú sigui al seu lloc, ens sentim espiritualment units en la pregària per trobar consol”.
Per això, convoca el proper dissabte 28 de març a resar el Rosari per implorar el do de la pau i la serenor: “Ho farem amb cor humil, segurs que la nostra pregària, tot i que físicament distants, és capaç de recórrer a la força de l’amor de Déu, que ens uneix en esperit d’esperança i confiança.”
I insisteix que la Pasqua “ens recorda que cap foscor, ni tan sols la de la guerra, pot tenir la darrera paraula. El sepulcre buit és el segell de la victòria de la vida sobre l’odi, de la misericòrdia sobre el pecat. Deixem que aquesta certesa ens il·lumini les passes i ens sostingui l’esperança”.
