Veure per televisió la imatge de pastors i dirigents de les diferents esglésies evangèliques dels EE.UU. amb les mans esteses a sobre o tocant el Sr. Trump, mentre lloen Déu perquè l’ajudi com si fos el nou messies salvador en les guerres contra els “infidels”, sembla tret d’una crònica de l’edat mitjana, que conta quan en nom de Déu la cristiandat anava a matar “moros”. No oblidem que el Sr. Bush ja va començar la guerra contra l’Iraq en nom de Déu.

Avui, en ple segle XXI això ens pot semblar una anècdota més del personatge, però en realitat és una gran infàmia, perquè Déu no busca fer malbé a aquell que fa malbé al seus fills. Déu és Amor, i és un Pare per tots; aquell  que es fa home i ve al món per ensenyar-nos a ser persones de pau i de bé, com Ell.

El problema que tenim davant nostre no és un problema aliè a la nostra Església ja que tenim una part de germans que també creuen en un Déu cridaner, que jutja i sentencia; un Déu en definitiva que és mitologitzat en funció del nostre pensament polític. Així, n’hi ha que utilitzant el Rosari com a ferramenta d’odi es posen a pregar-lo front les seus dels partits contraris al meu; o aplaudeixen aquells que van en contra dels immigrants i tots els que són diferents, generalment els més pobres i febles.

Les croades eren i servien per això, des-agermanar els que no pensen com jo, o senzillament són diferents, d’una altre raça, color o de contrades llunyanes.

Fem el contrari al que el Ressuscitat ens ensenya, estem fent exactament el que feien els fariseus i els mestres de la llei, i perdem de vista que Jesús és exactament com aquells que rebutgem: immigrant, pobre, marginat, desnonat, injustament assassinat… Això sí, a missa ens seiem a primera fila.

Necessitem fer un “reset”, escoltar al nostre interior, el que des de el cor ens diu Jesús, perquè la veritable  “croada”, no és anar contra l’”infidel”; és aprendre a estimar com Jesús ens estima a nosaltres, perquè l’altre és Crist.