Cada dia tenim l’ocasió de conèixer més l’Evangeli i les conseqüències de llegir-lo i encarnar-lo en la vida. L’encontre amb Jesús a l’Eucaristia, l’escolta de la seva Paraula i la pregària fan que, amb la llum de la seva mirada i el gest d’obrir es ulls al cec, contemplem la nostra realitat humana i mirem de pal·liar tantes situacions de foscor que hi ha. Jesús vol que hi veiem amb els seus propis ulls, amb els ulls de Déu, i, així, ajudem tantes persones a obrir els ulls i a obtenir la seva mateixa visió creient, ja que aquell qui creu, hi veu!

També a nosaltres, com al cec, ens demana personalment “què vols que faci per tu?” Un malalt vol ser curat i, més quan té Jesús davant. La resposta que Jesús escolta és evident: “Senyor, fes que hi vegi!” Jesús després de dir “mentre som en el món, som la llum del món” (Jn 9,5), aleshores “escopí a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre damunt dels ulls del cec i li digué: ves a rentar-te a la piscina de Siloè —que vol dir ‘enviat’. Ell hi va anar, s’hi rentà i tornà veient-hi” (Jn 9,6-7).

En altres relats, Jesús aprofita l’ocasió per anar a l’arrel de la qüestió, que és la relació amb ell. Jesús respon valorant la fe del cec: “Recobra la vista —li diu— la teva fe t’ha salvat!” (Lc 18,42). Recupera la vista i recupera la fe. Hi ha una ceguera pitjor que la que ens impedeix veure-hi físicament, i que és la de no voler creure o fer befa dels qui creuen, i no fer l’autocrítica reconeixent amb humilitat el propi pecat. Com podem ser llum per als altres? “Viviu com els qui són de la llum. Els fruits que neixen de la llum són tota mena de bondat, de justícia i de veritat…” (cf. Ef5,8-14). Meditem-ho.