Al llarg de la història, l’Església ha donat resposta a les necessitats socials que hi havia en cada època. D’aquí que hagin arribat fins avui des d’hospitals fins a centres educatius, molts de centenaris, que van néixer per atendre la població, especialment la més vulnerable.

Avui dia l’accés a un habitatge digne s’ha convertit en una urgència i una emergència. Segons Càritas, un 25% dels catalans es troba en risc d’exclusió residencial. I si per a la població en general ja és difícil tenir un habitatge, encara ho és més per a la més vulnerable.

Davant d’aquesta realitat, l’Església catalana —diòcesis, institucions religioses, entitats socials…— fa anys que contribueix al parc d’habitatge social. Podem destacar la Fundació Habitatge Social, vinculada a Càritas Barcelona, que gestiona 460 habitatges en règim de lloguer molt social, o la diòcesi de Girona, que a través del Patronat Santa Creu de la Selva i la Pia Fundació Autònoma Sant Martí, en gestiona 885, o el bisbat de Lleida amb el projecte Llars del Seminari.

Per això és tan important l’acord signat el dilluns 16 de febrer entre l’Església i el Govern català, perquè suposa no només un reconeixement a aquesta tasca feta sinó també un esperó a prosseguir en la missió de tenir cura de les persones en la seva dignitat, i no hi ha dubte que l’accés a un habitatge és en aquest sentit una prioritat.  

El papa Francesc va fer una crida a habilitar els convents i edificis de l’Església en desús per als més necessitats. Gràcies a aquest conveni, es fa un pas més en aquesta missió.