Una de les primeres diòcesis catalanes a concretar el seu compromís per impulsar habitatge social a Catalunya ha estat el bisbat de Girona, que el mateix dia de la firma del conveni entre el Govern i la Conferència Episcopal Tarraconense va anunciar que sumarà una quarantena d’habitatges de lloguer assequible. Aquests se sumaran als 885 habitatges socials que té actualment la diòcesi, una xifra molt elevada que demostra el seu compromís amb la lluita contra el problema de l’habitatge.
Per parlar d’aquesta qüestió, aquest dijous 19 de febrer Ràdio Estel ha entrevistat Mn. Joaquim Giol, vicari episcopal per al Patrimoni i l’Economia del bisbat de Girona. Com ha explicat, un dels aspectes més importants d’aquest acord són els canvis normatius que comporta, que permetrà convertir les rectories que no s’utilitzin en pisos amb preus de lloguer protegit.
Al bisbat de Girona teniu 885 habitatges de lloguer assequible. És, per tant, un compromís que ja ve de lluny. Com ha estat aquest recorregut?
Hi ha hagut dues entitats que ho han fet possible. La més antiga és la Fundació del Patronat de Santa Creu de la Selva, que neix als anys cinquanta, gràcies al bisbe Cartañà, per atendre les necessitats d’habitatge derivades de les migracions interiors, que en aquell moment van ser molt fortes. El Patronat va començar a crear habitatge social protegit i ho ha anat fent al llarg de tota la seva història. Durant uns anys es va aplicar el sistema de compra diferida: el lloguer servia per anar pagant el pis i, al cap de 25 anys, aquest passava a ser propietat dels inquilins. Fa uns vint anys, però, el bisbat va decidir apostar directament pel lloguer. Ens va semblar que, per la situació econòmica de les persones que necessiten aquests habitatges, el lloguer és menys carregós que una hipoteca. A més, si canvies de lloc de feina, la hipoteca pot ser un impediment; el lloguer facilita la mobilitat. Aquest Patronat és el que té més pisos de lloguer social, més de 600.
També hi ha la Pia Fundació, que ha anat impulsant habitatge al llarg dels anys. Ara prioritzem especialment el món rural. Girona és un bisbat amb pobles molt petits, on a vegades un parell de pisos socials, on puguin viure dues famílies, poden marcar la diferència entre mantenir oberta l’escola o haver-la de tancar. Quan baixa la població, aquests pobles perden molts serveis.
“Hi ha bastantes rectories que han anat quedant buides”
En el comunicat, el bisbe de Girona valora aquest acord com un avenç en el compromís amb l’habitatge social. Quina valoració en feu?
Em sembla important que s’arribi a un acord entre la Generalitat i els bisbats. Tenim un patrimoni que abans estava ocupat pels rectors. Ara, per diversos factors —la situació religiosa i la millora de les comunicacions entre pobles— hi ha bastantes rectories que han anat quedant buides. Ens semblava una bona opció reconvertir-les en habitatges amb un lloguer tou, fins i tot per sota del mínim establert per l’habitatge protegit. Això pot ajudar els pobles a mantenir la seva estructura i els seus serveis.
“Aquest conveni també permet canvis normatius que faran viables projectes que fins ara trobaven dificultats”
Aquests 40 habitatges que el bisbat preveu sumar serien, doncs, rectories amb un nou ús?
Exactament. Ara serà més fàcil. Aquest conveni també permet canvis normatius que faran viables projectes que fins ara trobaven dificultats. Hi ha rectories de 600 metres quadrats on, fins ara, només s’hi podia fer un sol habitatge. Són edificis grans, i en un bisbat rural com el de Girona això és habitual. Amb el nou marc serà més senzill habilitar-hi més d’un habitatge, conservant els edificis.
A més, és important recordar que la propietat continuarà sent de l’Església.
Posem els habitatges a disposició de la Generalitat perquè entrin a la llista de llogaters. Hi ha dues opcions: actuar com a promotors i gestionar directament els habitatges —que és el que farà el bisbat de Girona— o bé cedir-los a la Generalitat perquè construeixi i els administri. Nosaltres optem per gestionar nosaltres mateixos el lloguer.
