Un total de nou objectes han entrat a formar part dels fons del Museu de Lleida durant l’any 2025, mitjançant dipòsits, compres i donacions. Pel que fa als dipòsits destaquen els dos que ha realitzat la Generalitat de Catalunya: un relleu gòtic en pedra procedent de Castelló de Farfanya i dos escultures romàniques tallades en fusta.

La Generalitat de Catalunya va adquirir per al Museu de Lleida un relleu amb l’escena de l’enterrament de sant Andreu, el qual havia format part d’un retaule de pedra obra de Bartomeu de Robio, l’escultor més destacat de l’anomenada Escola de Lleida del segle XIV. Del mateix retaule, procedent de Castelló de Farfanya i desllorigat entre els anys quaranta i seixanta del segle passat, existeixen diversos fragments i relleus al mateix Museu de Lleida, a banda de la imatge titular de sant Andreu al Museu Frederic Marès, una altra escena al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), entre d’altres que han aparegut en mans privades.

La compra de la Generalitat és una mostra de com les institucions catalanes vetllen per continuar en la política de recuperació de patrimoni del país que ha acabat dispersat. El relleu forma part de la Col·lecció Nacional, formada pels béns culturals mobles i documentals, amb la finalitat d’enriquir i completar les col·leccions públiques de Catalunya.

L’altre dipòsit de la Generalitat que ha ingressat al museu és el de dues escultures romàniques del segle XII, procedents del Pirineu lleidatà, concretament de la Vall de Boí. Són dos imatges tallades en fusta i policromades: una Mare de Déu, que es tractaria d’una imatge que originalment formava part d’un calvari, i un Crist en Majestat, que hauria presidit un frontal d’altar.

El Museu de Lleida ha comprat una pintura d’Emanuel Fohn, del 1923, un dibuix del carrer Major de Lleida, i dos gravats de l’artista Maria Josepa Colom i Sambola. La pintura resulta interessant com a document històric perquè s’hi plasma l’antic barri del Canyeret de Lleida, desaparegut gairebé del tot entre els anys seixanta i setanta del segle passat. Gràcies a una etiqueta i una marca de tampó que es troben a la part superior del marc en el revers de la pintura, es coneix la datació de la pintura i que va estar a la col·lecció Joan Duran Peris de Barcelona.

Pel que fa als dos gravats, obra de l’artista Maria Josepa Colom i Sambola (Cervera, 1924 – Barcelona, 2017), ingressen al museu amb l’objectiu de cobrir buits quant a dones artistes originàries de les terres de Lleida representades als fons del museu. Un dels gravats és un exlibris amb la imatge del rapte d’Europa per a l’arquitecte Rafael Masó, i l’altre és un aiguafort amb la representació de la Mare de Déu amb el colom i una estrella.

Per últim, cal destacar dues donacions de particulars. La d’un tors femení esculpit en pedra, que es pot relacionar amb l’anomenada Escola de Lleida del segle XIV, i que sembla ser que procediria de la ciutat de Lleida. L’altra donació és una figura de la Mare de Déu del Carme de devoció privada, datada del segle passat i que era propietat de la família dels donants.