Cada 8 de febrer, l’Església celebra la Jornada Mundial de Pregària i Reflexió contra el Tràfic de Persones, coincidint amb la festivitat de santa Josefina Bakhita, dona sudanesa que va patir l’esclavatge des de petita i que finalment va trobar la llibertat i la fe. Bakhita s’ha convertit en símbol d’esperança i resistència davant d’aquesta greu vulneració de drets humans, que segons les Nacions Unides, encara afecta 27 milions de persones arreu del món. 

Una de les persones que treballa per ajudar les dones en situació de prostitució i víctimes del tràfic de persones és Lourdes Perramon, religiosa de les Germanes Oblates del Santíssim Redemptor. El carisma de la seva congregació està centrat en l’acompanyament a les dones en situació de fragilitat, una qüestió de la qual n’ha parlat aquest divendres 6 de febrer al programa El Matí de Ràdio Estel. 

Què entenem exactament per tràfic de persones amb fins d’explotació?

El tràfic de persones és un delicte contra la dignitat humana i la seva comprensió ha anat evolucionant en els darrers anys. Per parlar de tràfic d’éssers humans cal que hi concorrin tres elements: una acció, que és la captació i el transport de persones; un mitjà, sovint vinculat a amenaces, l’ús de la força, l’engany o l’abús d’una situació de vulnerabilitat; i una finalitat per qual es produeix l’explotació. És important recordar que pot donar-se en diferents àmbits: laboral, explotació sexual, l’extracció d’òrgans, matrimonis forçats, entre d’altres.

“El món digital s’ha convertit en una de les principals vies de captació”

Les dones i els infants tenen una vulnerabilitat especial?

Sí, tot i que cal fer alguns matisos. En el cas de la infància, en molts països —com el nostre— existeixen sistemes de protecció i controls que fan més difícil detectar situacions de tràfic de menors, tot i que no desapareixen del tot. En canvi, la vulnerabilitat de les dones està molt vinculada a factors socials previs: sistemes patriarcals, desigualtats estructurals, paradigmes sexuals, pobresa o exclusió social. És aquest conjunt d’elements el que genera una major exposició al tràfic. No hi ha situacions de tràfic sense una fragilitat prèvia que les xarxes d’explotació saben aprofitar molt bé. En aquest sentit, també hi ha molt tràfic vinculat a la migració, especialment en fronteres, desplaçaments forçats, situacions bèl·liques o de refugi… A tot això, en els darrers anys, s’hi ha afegit amb força el món digital, que s’ha convertit en una de les principals vies de captació.

“Acompanyem processos d’empoderament i creixement personal, perquè cada dona pugui recuperar la seva dignitat”

Actualment viu a Sevilla i acompanya dos projectes de les Germanes Oblates. Quina tasca s’hi desenvolupa?

Els projectes de Centro Al Alba de Sevilla i Centro Mujer Gades de Cadis són molt similars i formen part del carisma de la nostra congregació. El primer pas és sempre el contacte i la creació de vincle amb les dones, perquè puguin confiar i acostar-se als centres. A partir d’aquí, les acompanyem en un procés per sortir de l’entorn d’explotació i iniciar un canvi vital. Oferim atenció social, sanitària i psicològica, orientació laboral, i disposem també d’un pis d’autonomia. Paral·lelament, fem una important tasca de sensibilització social, per garantir la protecció, l’accés als drets i la prevenció. La Jornada del 8 de febrer s’emmarca dins d’aquesta feina de conscienciació.

Què implica ser una religiosa oblata?

Implica viure vinculada a una congregació religiosa amb un carisma compartit, molt centrat a estar al costat de les dones en situació de fragilitat. Acompanyem processos d’empoderament i creixement personal, perquè cada dona pugui recuperar la seva dignitat i construir el seu propi projecte vital, sent allò que està cridada a ser.

També hi ha presència de les Oblates a Barcelona?

A Barcelona no hi ha una comunitat de religioses, però sí que hi ha un projecte actiu, sostingut per un equip professional, voluntariat i laïcat, que continua aquesta mateixa missió d’acompanyament i defensa dels drets de les dones.