Des de Mans Unides se’ns diu que cap victòria armada podrà compensar el dolor de les mares, la por dels infants i el futur robat. També el papa Lleó ens demana l’esforç solidari per una pau desarmada i desarmant. Milions de persones pateixen l’exclusió, la fam, la pobresa, la violència i la injustícia, situacions que passen desapercebudes i oblidades en la indiferència dels qui es tanquen en les pròpies conveniències, enverinades per l’egoisme. Avui és més humana i evangèlica la reacció solidària dels qui a través de l’educació, el reconeixement dels drets humans i l’esforç diari per la igualtat entre els éssers humans, fan que la societat cresqui en la dignitat que es mereix.
Les dades que ens arriben dibuixen el preocupant panorama actual sobre la violència vinculada a la pobresa. 1.100 milions de persones viuen actualment en pobresa multidimensional aguda, d’ells, més de la mitat són infants. 455 milions d’aquestes persones pobres resideixen en països en guerra. Més encara, hi ha 73,5 milions de persones desplaçades dins els seus propis països, i 42,7 milions refugiades en altres països. La pobresa i la fam van unides a la violència, que impedeix gaudir d’una vida digna.
La major conseqüència de la violència armada és l’augment de la pobresa i la fam. Les causes provenen del control absolut del poder polític en forma d’ambició, de l’àmbit de l’apropiació de les riqueses d’altres, i de l’àmbit de la pròpia exclusió social que acaba incitant a la violència. L’opció és la reconstrucció de la pau des d’un desenvolupament inclusiu, amb la reacció solidària per fer efectius valors com la fraternitat, la justícia social, la cura de la creació i els drets humans.

