Conèixer el rerefons jueu de Jesús ens pot ajudar a entendre millor els seus gestos i paraules. Quan Jesús diu: “Jo soc la llum del món” (Jn 8,12), ho fa enmig de la festa dels Tabernacles, ensenyant als porxos del Temple, a Jerusalem. Era la gran festa de la tardor, una de les més alegres. En aquells dies se celebrava la “cerimònia de l’aigua”, on els sacerdots, en processó, omplien una gerra a la piscina de Siloè i ruixaven l’altar enmig de música i toc de trompetes. Era un ritu per agrair a Déu la pluja i la collita, i també simbolitzava el vessament de l’Esperit Sant. La gent s’aplegava als atris cantant i dansant. Al vespre, s’encenien les grans menoràs i tot el recinte quedava il·luminat: el Temple semblava un cofre d’or enmig de la nit. Els jueus deien: ningú coneix la joia de la vida si no ha vist aquesta festa! I també: el Temple és la llum del món!

En aquest context, les paraules de Jesús eren i són revolucionàries. Quan diu “Jo soc la llum del món” està dient: Jo soc el veritable Temple! Jo soc el santuari, el lloc sagrat. Busqueu-me a mi, en mi hi ha la joia del cor i l’aigua de la vida. Seguiu-me i no caminareu mai en la foscor. No idolatreu els edificis i els objectes, adoreu Aquell que els habita.

Avui a l’Església també celebrem festes i tenim cura de la litúrgia. I és important! La bellesa, la música, l’espai i l’ambient ajuden a obrir el cor i elevar l’ànima. Però Jesús ens diu: “Jo soc la llum.” I la llum ens porta al Pare, que envia el seu fill perquè enmig de la terra hi hagi un espai de cel. El centre és ell. El sagrat és ell, i no el decorat que l’envolta. No ho hauríem d’oblidar. Busquem la llum veritable, i la resta se’ns donarà de més a més.