L’arquebisbe bisbe emèrit d’Urgell, mons. Joan Enric Vives, ha participat del 17 al 22 de gener a la Holy Land Co-ordination 2026, la trobada anual de bisbes de diverses Conferències Episcopals d’arreu del món que té lloc a Jerusalem. L’objectiu d’aquesta iniciativa, nascuda fa més de vint anys, és reafirmar el compromís de l’Església amb la presència, l’escolta i la defensa de la dignitat dels cristians a Terra Santa.

Preocupació per la situació humanitària a Gaza i a Cisjordània

Durant el pelegrinatge, els bisbes s’han reunit amb el cardenal Pierbattista Pizzaballa, amb el qual han compartit la seva “profunda preocupació per la situació humanitària a Gaza, la desmoralització creixent a Cisjordània i l’amenaça que pateixen les veus israelianes i palestines que defensen els drets humans, el diàleg i la reconciliació”. 

En aquest sentit, durant l’estada a Terra Santa els bisbes han tingut l’oportunitat de visitar comunitats beduïnes de la Cisjordània ocupada que viuen en situació de gran precarietat, així com poblacions cristianes que pateixen violència, intimidacions a diari. 

Després de la trobada, que s’ha celebrat sota el lema “Vosaltres sou la sal de la terra; vosaltres sou la llum del món” (Mt 5,13-14), els bisbes han emès un comunicat conjunt on expliquen les diferents etapes del pelegrinatge i animen els fidels d’arreu del món a mantenir-se al costat dels pobles de Terra Santa, a pregar per ells i a respondre a la crida del patriarca llatí de Jerusalem, el cardenal Pierbattista Pizzaballa, a peregrinar a la regió com a signe de solidaritat i suport.

COMUNICAT FINAL DE LA ‘HOLY LAND CO-ORDINATION 2026’

El nostre pelegrinatge ha estat a una Terra on les persones pateixen traumes profunds. Vam començar amb una visita a les comunitats beduïnes que viuen als marges de la societat a la Cisjordània ocupada. Van compartir amb nosaltres les seves experiències d’una vida a la perifèria, observats però sovint ignorats, amb els seus moviments fortament restringits per assentaments que s’expandeixen ràpidament i els envolten des dels turons propers.

Vam escoltar relats sobre atacs de colons israelians i la seva violència i intimidació continuades, el robatori de bestiar i la demolició de propietats, fets que impedeixen a molts dormir a la nit per por de nous episodis de violència. Quan els vam preguntar qui veu les seves lluites i el seu clam per viure en pau amb els seus veïns, van respondre: «Ningú no ens veu».

El nostre viatge va continuar amb la celebració de l’Eucaristia a l’única ciutat completament cristiana de Palestina. Ells també ens van parlar del seu patiment: atacs constants de colons extremistes, l’arrencada de les seves oliveres, la confiscació de les seves terres i actes d’intimidació que fan la seva vida quotidiana insuportable, empenyent molts cap a una emigració massiva.

En els dotze mesos transcorreguts des de la nostra darrera visita, la Terra de la Promesa s’ha anat reduint i posant a prova. Gaza continua essent una catàstrofe humanitària. Les persones de Cisjordània amb qui ens hem trobat estan desmoralitzades i atemorides. Les veus valentes israelianes que alcen la veu en defensa dels drets humans i civils es veuen cada cop més amenaçades; defensar les veus marginades implica una solidaritat costosa. Temem que ben aviat també puguin ser silenciades.

Com a cristians, és la nostra vocació i el nostre deure donar veu als qui no en tenen i donar testimoni de la seva dignitat, perquè el món conegui el seu patiment i se senti mogut a promoure la justícia i la compassió.

Els assentaments a Cisjordània, il·legals segons el dret internacional, continuen expandint-se mitjançant l’apropiació de les terres d’altri. La universalitat dels drets humans s’aplica a tothom sense excepció. Tanmateix, es veu implacablement substituïda per un sistema en què la dignitat i la protecció depenen de l’estatus civil de cadascú.

Afirmem el dret d’Israel a existir i que els israelians visquin en pau i seguretat; de la mateixa manera, demanem que aquests mateixos drets siguin respectats per a tots els qui estan arrelats en aquesta terra. Esperem que els esforços per la pau prevalguin sobre la violència i que no hi hagi més actes de terrorisme ni de guerra. Així mateix, instem els nostres governs a exercir pressió sobre Israel perquè respecti l’ordre internacional basat en normes i perquè es reprenguin negociacions significatives cap a una solució de dos Estats en benefici i seguretat de tothom.

Ens ha commogut profundament la fe i la fermesa dels cristians locals, així com la de persones d’altres religions que treballen per sostenir l’esperança de les seves comunitats. Ells ens recorden que la nostra vocació compartida és ser «sal de la terra» i «llum del món», i d’esforçar-nos per una convivència pacífica i per la seguretat a tota la Terra Santa.

També hem estat testimonis del valor d’aquelles veus jueves i palestines que, malgrat enormes desafiaments i el seu propi trauma, continuen defensant la justícia, el diàleg i la reconciliació. Escoltar pares que han perdut un fill a causa del conflicte i que, tot i així, troben la manera de perdonar ofereix un testimoni poderós de la possibilitat de la pau i la reconciliació. Poques experiències són més devastadores. Quan una mare o un pare així suplica la fi de la violència, el món ha d’escoltar —i actuar—.

Els pobles de Terra Santa clamen per la nostra ajuda i les nostres pregàries; anhelen la fi del seu patiment. Mantingueu-vos al seu costat. Reconeixeu la seva súplica de dignitat. Ajudeu a fomentar un diàleg autèntic entre les comunitats. Atengueu la crida del cardenal Pierbattista Pizzaballa, Patriarca Llatí de Jerusalem, a acudir en pelegrinatge com a signe del nostre amor, suport i solidaritat amb ells.

En deixar aquesta Terra, ho fem amb el cor ple de compassió pels qui pateixen i inspirats per aquells que, amb la seva recerca de la justícia, mantenen viva l’esperança de la pau.