Nascuda al Kazakhstan, Karla Harris té estudis en integració social. Actualment, està fent pràctiques a un pis tutelat amb menors migrants no acompanyats de 16 a 18 anys. Com a voluntària, fa un reforç educatiu amb infants de primària i forma part del grup motor de voluntariat jove de Barcelona.

Què és Càritas Jove?

Càritas Jove és un espai creat per joves i per a joves. És un espai de participació activa del voluntariat jove de Càritas, on nosaltres, com a joves voluntàries, animem altres joves a participar en l’entitat. En aquest espai generem i liderem projectes de sensibilització i participació.

Com vas conèixer Càritas Jove i què et va portar a implicar-t’hi?

Vaig conèixer Càritas Jove a través d’Internet, ja que tenia interès a fer un voluntariat en un menjador social. Vaig omplir un formulari a través de la pàgina web i, més endavant, em van explicar com funcionava el voluntariat. Així és com vaig començar a col·laborar en un menjador social.

A 3r d’ESO, vaig participar en un petit voluntariat en un menjador social, i allà vaig descobrir realitats que fins aleshores desconeixia. Quan aquella experiència es va acabar, vaig començar a buscar menjadors socials, però com que era menor d’edat, no em van permetre col·laborar-hi. Finalment, quan vaig fer 19 anys, em vaig incorporar a un menjador social i puc dir que ha estat una de les millors decisions que he pres.

Quines activitats realitza Càritas Jove a nivell interdiocesà?

El grup motor de voluntariat jove de Catalunya està format per joves voluntaris de quatre Càritas diocesanes: Barcelona, Lleida, Girona i Sant Feliu de Llobregat.

Ens reunim periòdicament per fer seguiment de les activitats que programem i liderem conjuntament. Aquest grup està pensat per impulsar projectes participatius que ajudin a sensibilitzar la societat sobre les problemàtiques socials que afecten moltes persones.

L’últim projecte que hem realitzat ha estat un documental de sensibilització sobre el sensellarisme, i actualment estem iniciant un nou projecte: l’organització d’un camp de treball d’estiu per a joves.

Tal com comentaves, recentment heu impulsat el documental “13 veus, una realitat: el sensellarisme”. Com va néixer aquest projecte i per què vau sentir la necessitat d’explicar aquesta realitat?

Les companyes de Càritas Diocesana de Girona havien tingut una experiència prèvia amb un projecte relacionat amb el sensellarisme i ens van proposar, als joves dels grups motors de voluntariat jove de Catalunya, fer un projecte conjunt per sensibilitzar sobre aquesta problemàtica.

Quan parlem de sensellarisme, la majoria de persones pensa únicament en persones que viuen al carrer. Vam creure que era important mostrar que el sensellarisme no és només viure i dormir al ras, sinó que, seguint la classificació de les tretze categories ETHOS, existeixen tretze realitats que també es consideren sensellarisme.

Per això, vam entrevistar tretze persones que viuen aquestes realitats, amb l’objectiu de fer visibles totes les situacions que engloba el sensellarisme. Totes les persones entrevistades estan acompanyades per Càritas. Com a metodologia, vam decidir que la nostra veu, com a joves voluntaris, no aparegués al documental, perquè el protagonisme fos exclusivament dels testimonis.

Els joves voluntaris vam elaborar el guió i vam participar en les gravacions, amb el suport dels tècnics que ens acompanyen al grup motor i d’un professional que ens va ajudar en el muntatge final.

Quin recorregut està tenint aquest documental? Se’n faran més projeccions?

Des de fa un any, estem fent projeccions del documental en diferents espais d’arreu de Catalunya. La idea és poder projectar-lo en tots els llocs possibles i allà on ens el demanin: parròquies, escoles, instituts, universitats, etc. L’última projecció ha tingut lloc al Síndic de Greuges de Catalunya.

Com més persones el puguin veure, més gent podrem sensibilitzar sobre aquesta realitat. Per això, utilitzem el documental com una eina de conscienciació. A més, a cada projecció hi participa algun jove del nostre grup, que explica com i per què es va fer el projecte.

Quines realitats socials creus que avui dia estan més invisibilitzades?

Crec que hi ha moltes realitats socials invisibilitzades de les quals se’n parla molt poc. Una de les principals és el sensellarisme, que inclou les persones que viuen al carrer, però també moltes altres situacions que sovint passen desapercebudes. Les realitats que apareixen al documental són exemples clars de situacions que moltes persones viuen, però que la majoria de la societat desconeix.

També destacaria el sensellarisme femení, una realitat especialment invisibilitzada. Les dones pateixen violències i problemàtiques diferents de les dels homes, i les seves necessitats específiques sovint no estan prou cobertes.

Altres realitats invisibilitzades són la soledat no desitjada de la gent gran i els problemes de salut mental en adolescents i joves. A més, moltes persones viuen diverses realitats socials alhora, com és el cas dels adolescents i joves migrants no acompanyats, que sovint acumulen situacions de vulnerabilitat com una salut mental poc atesa, o el fet de ser dona en situació de sensellarisme.

El 2026 és l’Any Mundial del Voluntariat. Com es pot incentivar el voluntariat entre els joves a Càritas?

Crec que és important crear experiències de voluntariat de curta durada i amb un impacte immediat, com ara jornades solidàries o camps de treball de voluntariat jove. També es poden impulsar campanyes amb testimonis de joves, utilitzar les xarxes socials com a eina de captació, i anar a instituts i universitats per parlar de voluntariat jove i donar a conèixer els diferents projectes que es fan a Càritas.

Quins reptes té Càritas Jove de cara als pròxims anys?

Crec que un dels principals reptes és acabar d’integrar plenament el lideratge jove dins de Càritas. També és important mantenir i crear nous espais de participació, així com aconseguir que altres diòcesis que encara no tenen grups motors de joves puguin crear-ne.