El Papa ja ho havia advertit en el discurs d’obertura d’aquest consistori extraordinari, el primer del seu pontificat. La seva intenció era compartir uns dies de reflexió i d’escolta, sense necessitat d’elaborar cap document ni d’arribar a conclusions immediates. “Aquesta jornada i mitja que passarem junts serà una prefiguració del nostre camí futur. No hem d’arribar a un text, sinó mantenir una conversa que m’ajudi en el meu servei a la missió de tota l’Església”, afirmava el Pontífex. I així ha estat.
Lleó XIV va tancar la Porta Santa del Jubileu de l’Esperança el dia de l’Epifania i, sense solució de continuïtat, el 7 de gener va convocar el Col·legi Cardenalici a aquest encontre extraordinari, que es va desenvolupar en tres sessions al llarg d’una jornada i mitja. Estaven convocats a Roma 245 cardenals, dels quals finalment en van assistir 170. Molts no van poder participar-hi per motius d’edat, distància, compromisos o per la situació de les seves Esglésies particulars. L’excepció va ser el cardenal albanès Ernest Simoni, que, als seus 97 anys, va acudir a la crida del Pontífex. De fet, en la seva intervenció final, Lleó XIV va fer una menció especial als cardenals de més edat per agrair-los la presència. “El vostre testimoni és preciós”, els va assegurar.
En representació dels participants en aquest consistori extraordinari, tres cardenals van atendre els mitjans de comunicació en concloure els treballs de l’encontre: el cardenal Stephen Brislin, de Sud-àfrica; el cardenal Luis José Rueda Aparicio, de Colòmbia, i el cardenal Pablo Virgilio Siongco David, de les Filipines. Tots tres van coincidir a destacar que el consistori havia estat una “experiència bonica de col·legialitat i fraternitat” i que, a més, havia reforçat el mateix Col·legi Cardenalici. “Hem treballat en harmonia, que no és uniformitat”, va indicar el cardenal colombià. Per la seva banda, el cardenal Brislin va assenyalar que el consistori havia estat una oportunitat perquè els cardenals es coneguessin millor entre ells i coneguessin també la realitat de diverses parts del món. El purpurat filipí va comentar, fins i tot amb humor, que els qui havien arribat de més lluny no havien tingut temps ni tan sols de superar el jet lag, perquè de seguida es van posar a treballar. També va relatar que li havia sorprès gratament comprovar que el Papa, més que parlar, escoltava i prenia notes contínuament en un quadern.
Quins aspectes i prioritats podrien orientar l’acció del Sant Pare i de la Cúria al servei del Pontífex en la missió de tota l’Església?
“Soc aquí per escoltar”, és precisament el que Lleó XIV va dir als cardenals en aquell primer discurs del consistori extraordinari. “Tal com vam aprendre durant les dues Assemblees del Sínode dels Bisbes de 2023 i 2024, la dinàmica sinodal implica, per excel·lència, l’escolta. Cada moment d’aquest tipus és una oportunitat per aprofundir en la nostra estima compartida per la sinodalitat”, afirmava el Papa a l’Aula Nova del Sínode abans d’iniciar els treballs.
Els cardenals es van dividir en 21 grups per reflexionar amb Lleó XIV sobre la sinodalitat, la litúrgia i dos documents del pontificat del papa Francesc: l’exhortació Evangelii gaudium, sobre la missió de l’Església, i la Constitució apostòlica Praedicate Evangelium, sobre el servei de la Santa Seu. En aquests grups, els cardenals van poder debatre i intervenir, així com escoltar propostes i suggeriments diversos. Posteriorment, van expressar les seves impressions en assemblea davant dels altres cardenals i del Papa. Lleó XIV els va proposar que la reflexió estigués guiada per una pregunta: “Davant del camí dels pròxims un o dos anys, quins aspectes i prioritats podrien orientar l’acció del Sant Pare i de la Cúria al servei del Pontífex en la missió de tota l’Església?“.
Per al Pontífex també era fonamental posar en relleu la qüestió de la unitat, tal com va expressar en el seu primer discurs: “La unitat atrau, la divisió dispersa. Em sembla que això també es reflecteix en la física, tant en el microcosmos com en el macrocosmos. Per tant, per ser una Església veritablement missionera, és a dir, capaç de donar testimoni de la força atractiva de la caritat de Crist, hem de posar en pràctica, abans que res, el seu manament, l’únic que ens va donar després de rentar els peus als seus deixebles”.
Després de la primera sessió del dia 7, Lleó XIV va presidir el dia 8 una missa amb els cardenals a l’Altar de la Càtedra de la basílica de Sant Pere. En l’homilia va recordar que cap d’ells no hi era en qualitat d’«expert», sinó com a membres d’una mateixa comunitat de fe. Per això mateix, va insistir que l’encontre tampoc no tenia com a objectiu “promoure agendes —personals o de grup—”, sinó “confiar els nostres projectes i inspiracions a l’escrutini d’un discerniment que ens supera ‘com el cel s’alça per damunt de la terra’ (Is 55,9) i que només pot venir del Senyor”.
L’experiència del consistori no s’acaba aquí. El Papa n’ha convocat un altre per al mes de juny, al voltant de la festivitat dels sants Pere i Pau, els dies 27 i 28 de juny. A més, el Pontífex ha expressat el seu desig que aquestes trobades es repeteixin almenys una vegada l’any i durant més jornades.
