En el seu primer Nadal com a Successor de Pere, Lleó XIV ha presidit l’Eucaristia en una basílica de Sant Pere desbordada de fidels. Sota una pluja incessant, el Pontífex ha recordat que la pau tan sols és possible quan ens deixem interpel·lar per la feblesa dels més vulnerables.
Durant la seva homilia, el Sant Pare ha reflexionat sobre el misteri de l’Encarnació i ha assenyalat que el Verb de Déu es manifesta paradoxalment sense saber parlar, com un nadó que només plora. Ha explicat que aquesta “carn” representa la nuesa radical dels qui avui tenen mancança de paraula i dignitat.
“La carn humana demana cura, sol·licita acollida i reconeixement, cerca mans capaces de tendresa i ments disposades a l’atenció, i desitja bones paraules”, ha dit Lleó XIV.
Per al Pontífex, el Nadal ens arrabassa de la indiferència i ens recorda que el veritable poder de ser fills de Déu roman soterrat, mentre no sentim el plor dels infants i la feblesa dels ancians.
Lleó XIV ha connectat aquest misteri amb els drames humans del present, i ha esmentat les tendes de campanya a Gaza exposades al fred i la pluja, així com als desplaçats i persones sense llar a les nostres ciutats. Amb un èmfasi especial, el Papa ha denunciat les ferides dels conflictes actuals: “Feble és la carn de les poblacions indefenses, provades per tantes guerres en curs o acabades deixant runes i ferides obertes.” De la mateixa manera, ha lamentat la situació dels joves en el front, les vides dels quals són marcades per “la insensatesa del que se’ls demana i la mentida que amara els grandiloqüents discursos de qui els envia a morir”.
Inspirant-se en el magisteri del seu estimat predecessor, el Papa Francesc, el Sant Pare ha instat als fidels a no mantenir una “distància prudent” de les nafres del Senyor i a tocar la carn sofrent dels altres per conèixer la força de la tendresa. Ha afirmat que la pau de Déu comença precisament quan el dolor aliè trenca les nostres certeses.
La basílica de Sant Pere del Vaticà ha acollit aquesta celebració. Foto: ©Vatican Media.
Tot seguit, el Pontífex ha constatat que “la pau de Déu neix d’un sanglot acollit, d’un plor escoltat; neix entre runes que clamen una nova solidaritat, neix de somnis i visions que, com a profecies, inverteixen el curs de la història”.
“Sí, tot això existeix, perquè Jesús és el Logos, el sentit a partir del qual tot ha estat format. Aquest misteri ens interpel·la des dels pessebres que hem construït, ens obre els ulls a un món on la Paraula encara ressona, “en moltes ocasions i de diverses maneres”, i ens continua cridant a la conversió.”
En aquesta línia, Prevost ha reconegut que “l’Evangeli no amaga la resistència de les tenebres a la llum, descriu el camí de la Paraula de Déu com un trajecte escabrós, disseminat d’obstacles”. “Fins avui —ha observat— els autèntics missatgers de pau segueixen el Verb per aquest camí, que finalment afecta als cors; cors inquiets que sovint desitgen precisament allò al qual es resisteixen.”
Lleó XIV ha posat en relleu que “d’aquesta manera, el Nadal torna a motivar una Església missionera, impulsant-la sobre vies que la Paraula de Déu li ha traçat. No estem al servei d’una paraula prepotent —aquestes ja ressonen arreu—, sinó d’una presència que suscita el bé, que coneix la seva eficàcia, que no s’hi atribueix el monopoli”.
“Aquest és el camí de la missió: un camí cap a l’altre”, ha puntualitzat el Sant Pare, qui ha afegit: “En Déu cada paraula és paraula pronunciada; és una invitació al diàleg, una paraula mai igual a si mateixa. És la renovació que el Concili Vaticà II ha promogut i que veurem florir només si caminem plegats amb tota la humanitat, sense separar-nos-en mai. Mundà és el contrari: tenir per centre un mateix. El moviment de l’Encarnació és un dinamisme de diàleg”, ha manifestat el Papa.
Al final de la prèdica, Lleó XIV ha fet una crida a transformar els nostres monòlegs en diàlegs d’escolta. “Hi haurà pau quan els nostres monòlegs s’interrompin i, fecundats per l’escolta, caiguem de genolls davant de la carn nua dels altres”, ha conclòs, tot posant l’Església sota la guia de la Mare de Déu per aprendre que tot reneix del silenciós poder de la vida acollida.
