El nou document de la Santa Seu Mater Populi fidelis recomana prudència amb certs títols aplicats a Maria, i desautoritza concretament els de Coredemptora i Mitjancera. Recomana, doncs, que es tracti Maria amb respecte i discreció. Santa Teresina expressava aquest desig: «Perquè un sermó sobre la Verge m’agradi i em faci profit, m’ha de mostrar la seva vida real, no la seva vida imaginària; i estic segura que la seva vida real va ser extremadament senzilla» (Darreres converses, 21 agost, 3).

Quan vaig entrar a Poblet em va corprendre la sobrietat i la senzillesa del culte tributat a Maria: la seva presència discreta al claustre, la bellesa i la simplicitat del cant final de la Salve, després de Completes, quan tot just s’endevina el perfil de la Verge del retaule de Forment. I això em porta el record d’una carta de sant Bernat, la número 174 del seu epistolari, adreçada als canonges de l’església de Lió, que havien començat a celebrar la festa de la Immaculada Concepció, que aleshores es considerava una novetat.

Bernat s’hi oposa perquè pensa que aquesta nova doctrina sobre la concepció de la Verge contradiu la universalitat del pecat original i de la redempció obrada per Jesucrist. I també perquè considera innecessari afegir nous títols a la santedat de Maria. Per fonamentar el seu pensament es val d’un verset del salm 99 referit al Senyor, rei universal, i que Bernat aplica a Maria: «Honor reginæ [regis, diu el salm] iudicium diligit» (Sl 99 [98] 4): «vós sou el rei que estima la rectitud» tradueix la versió litúrgica. L’honor de la reina estima la rectitud, o bé, l’honor de la reina demana reflexió, segons Bernat.

És un bon lema, i l’hauríem d’activar sempre que parlem de Maria. Mater Populi fidelis va en aquesta línia, a més d’oferir-nos una reflexió profunda sobre la relació de Maria amb el poble creient, una relació que es verifica als peus de la creu, quan Joan, que ens representa a tots, l’acull en l’ambit de la fe no tant com a mare de Crist sinó com a deixebla.