Convençuts que l’esperança no defrauda, tenim dret a somiar i fins i tot a pensar que allò que somiam pot arribar a ser realitat. Així veu el profeta l’equilibri que crearà la vinguda del Messies, del qui diu que “no jutjarà per les aparences ni decidirà pel que senti dir; farà justícia als desvalguts, sentenciarà amb rectitud a favor dels pobres…” (Is 11,3-4). La fe ens fa contemplar aquest somni, a creure i esperar que és possible.

Ho feim també, contemplant el món i la realitat més propera que ens envolta, imaginant que tot allò que està deteriorat es redreça i tot el que és dolent es torna bo i favorable. “Ningú no serà dolent ni farà mal.” No voldria oblidar el patiment de tantes persones i pobles desconeguts que no apareixen en els mitjans informatius ni a les xarxes socials, i que pateixen el segrest, la persecució i l’assassinat com ho veim a Nigèria, el Camerun, el Congo i altres països. Tenim dret a somiar en un canvi radical, en un retorn del benestar i la pau per a tots? Què ens aporta la fe i l’esperança en la vinguda el Messies, Jesús?

Fa setmanes que el món del consum està difuminant la bondat d’un somni que vol reconduir-nos a una transformació més profunda que ens mostri el veritable rostre del Nadal i ens proposi un nou estil de vida segons l’Evangeli. Quin somni volem fer realitat? La proximitat de Déu que ens aporta el naixement de Jesús fa que tot sigui diferent i que es vegi amb la nova mirada de l’amor. Des de la pregària i l’acció podem sortir del buit en el qual vivim i abandonar els clots del desànim i incoherències, anivellant les desigualtats amb la justícia i vencent tota corrupció amb la netedat de cor i l’exercici de la caritat.