Qualsevol esforç de comunicació ha de fer possible que les persones es respectin, s’obrin a un diàleg constructiu, s’entenguin i s’interpretin bé. Volem que sigui així i, si volem, podem fer que ho sigui. Cada dia, viure és com obrir un llibre on hi ha, entre pàgines atractives i sorprenents, moltes pàgines en blanc. Amb l’Advent, comencem a escriure’l.

Aquesta és la responsabilitat que tenim, però també el goig de col·laborar perquè la vida sigui alegre, viscuda sense por, amb el realisme i l’esperança d’una relació humana que ens faci més persona. La Paraula de Déu, llegida i meditada cada dia, ens ofereix totes les possibilitats d’eixamplar la vida a totes les dimensions que la faran més autèntica, amb més ganes de ser viscuda.

Mirar-la en positiu és descobrir que al bell mig hi som cadascú de nosaltres, en un gran espai que se’ns presenta com una pàgina no escrita que s’ha d’omplir des que comença el dia fins que acaba. Aquest és l’itinerari que se’ns ofereix i hem d’estar disposats a fer el seu recorregut.

Amb la voluntat de construir ponts i perquè som ciutadans del món, estem implicats en la seva marxa i tot ens afecta i ens condiciona. Però també hi ha les petites notícies de cada dia, la nostra realitat més immediata, la que està a les nostres mans.

Aquest és el lloc de la nostra acció i el nostre testimoni d’esperança que tanta falta fa fer-lo arribar allà per on cada dia passem. Un Any litúrgic nou que comença, pàgines en blanc per escriure, unes jornades per omplir de vida, d’alegria, de feina ben feta, de gestos senzills, plens de cordialitat. En una paraula, missatgers de bones notícies i d’una pau que, amb l’esforç de tots, hem de fer possible.