Són paraules sempre actuals les del papa Francesc quan afirmava que els cristians som cridats a cuidar els més fràgils de la terra i ho concretava dient que “la pitjor discriminació que pateixen els pobres és la falta d’atenció espiritual. La immensa majoria dels pobres té una especial obertura a la fe; necessiten Déu i no podem deixar d’oferir-los la seva amistat, la seva benedicció, la seva Paraula, la celebració dels sagraments i la proposta d’un camí de creixement i de maduració en la fe. L’opció preferencial pels pobres ha de traduir-se principalment en una atenció religiosa privilegiada i prioritària” (EG 200).

Amb la mateixa convicció ho manifesta el papa Lleó XIV quan, en el seu missatge en la Jornada Mundial dels Pobres, diu que “les riqueses moltes vegades enganyen i condueixen a situacions dramàtiques de pobresa, la més greu de totes és pensar que no necessitem Déu i que podem tirar endavant la pròpia vida independentment d’Ell”. Queda ben evident la continuïtat de pensament a favor dels pobres.

D’altra part, fa referència al fet que “la pobresa té causes estructurals que han de ser afrontades i eliminades. Mentre passa això, tots estem cridats a crear signes nous d’esperança que testimoniïn la caritat cristiana”. Tanmateix, hem de valorar que entre nosaltres hi hagi respostes ben generoses i que són tot un signe d’esperança. Per això, el papa Lleó diu que és de tot necessari “impulsar el desenvolupament de polítiques per combatre antigues i noves formes de pobresa, a més de noves iniciatives de suport i ajuda als més pobres entre els pobres. Feina, educació, habitatge i salut són les condicions d’una seguretat que mai no s’aconseguirà amb les armes”.