“En la pobresa el sacerdot troba la força, el poder i la llibertat”, defensava el capellà lionès i beat Antoine Chevrier (1826-1879) que va fundar l’Associació dels sacerdots del Pradó amb el propòsit que aquests visquessin la seva vocació sent pobres entre els pobres. El Pradó es va circumscriure a França fins als anys 60 del segle passat i amb l’impuls, entre altres, d’Alfred Ancel, que en va ser el responsable i va participar activament en el Concili Vaticà II com a bisbe auxiliar de Lió, es va internacionalitzar i actualment és present en 42 països amb 1.160 sacerdots associats. França, Espanya, Itàlia, el Pròxim Orient, Corea i el Brasil són els països amb una estructura més consolidada. A més, a la família del Pradó hi ha religioses i religiosos, diaques i laics.

Des del juliol passat, Diego Martín Peñas (Àvila, 1966) és el responsable general d’aquest institut secular de dret pontifici format per sacerdots diocesans i contesta les preguntes del setmanari a través de videoconferència des de la seu del Pradó, a Lió. “No es tracta d’un lloc de dignitat, sinó d’un servei per animar i acompanyar tots els pradosians del món”, precisa.

“Per a nosaltres és essencial la pobresa, viure pobres, com Jesucrist, que va voler venir a aquest món pobre”, remarca Martín Peñas.