La veritat que pot omplir el cor humà és plena del desig d’estar i viure amb el Senyor. Aquesta és la veritat que fa dir a sant Agustí: “El meu cor és per a vós, i no trobarà repòs fins que no descansi en vós.” Així, es posa de manifest la màxima aspiració humana perquè apunta vers l’eternitat, vers Déu, viscuda en la plenitud del seu Amor. Ja ho diu el salm: “N’estic cert, fruiré en el país de la vida de la bondat que em té el Senyor. Espera en el Senyor, sigues valent, que el teu cor no defallesqui. Espera en el Senyor.” Amb aquesta actitud d’esperança, la nostra vida es manté ferma i ben orientada, ja que cerca “poder viure a la casa del Senyor”, desig i meta a aconseguir.

Celebrant Tots Sants i fent memòria dels Fidels Difunts, la certesa que prové de la fe i alimenta l’esperança és la raó de la resposta diària a una vocació que s’ha fet do i que prové del Senyor. Els apòstols, després d’experimentar el goig de la presència del Ressuscitat, arriben a dir: “Sabem que aquell que ressuscità Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà a la seva presencia juntament amb vosaltres” (2Co 4,14). Aquesta és la veritat del destí que promet.

A la Paraula de Déu es posa de manifest la veritat de la nostra vida, el desig de viure per sempre i diu dels justs que “ells han trobat la pau perquè tenien segura l’esperança de la immortalitat” (Sv 3,2-4). La fe dona resposta a l’enigma de la mort i el missatge que ens arriba encoratja el creient i pot tocar el cor de qualsevol persona: la Resurrecció de Crist ha obert de bat a bat les portes d’una Vida que no s’acaba mai i que aquí sacramentalment ja podem començar a tastar.