El prevere i biblista Armand Puig ha rebut el Premi Abat Marcet 2025 al millor llibre religiós en llengua catalana per la publicació ‘Antoni Gaudí, vida i obra’ (Pòrtic). La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat li ha lliurat aquest guardó, que uneix la cultura catalana i religiosa, aquest dijous 16 d’octubre a la basílica de la Sagrada Família.

A més de reconèixer la gran tasca d’Armand Puig a l’hora d’elaborar la biografia definitiva d’Antoni Gaudí, l’acte també ha servit per remarcar la importància d’una de les figures eclesiàstiques clau en la formació de la identitat catalana: el bisbe Torras i Bages, mentor de Gaudí i primer president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. La seva influència en la vida de l’arquitecte ha estat una constant durant l’acte, on també s’ha recordat que encara queda pendent l’elaboració de la seva escultura per la Sagrada Família, tal com ho desitjava el mateix Gaudí.

“Demanem a la Junta Constructora del temple que no caigui en l’oblit l’escultura de Torras i Bages”, ha manifestat durant l’entrega del premi Joan Maluquer, president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Maluquer ha obert un acte que ha tingut lloc al claustre de la Mercè i que ha reunit un gran nombre d’autoritats, entre elles Esteve Camps, president de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família; Jordi Faulí, arquitecte director de les obres de construcció de la Sagrada Família; Xavier Martínez, director general del Patronat; Ramon Bassas, director general d’Afers Religiosos, i el mateix premiat, Armand Puig, president de l’Agència de la Santa Seu per a l’Avaluació i la Promoció de la Qualitat de les Universitats i Facultats Eclesiàstiques (AVEPRO).

“Gaudí tenia una confiança especial amb la gent del Camp de Tarragona”

Després de les presentacions, la historiadoria de l’art Mireia Freixa ha estat l’encarregada de desgranar Antoni Gaudí, vida i obra’ d’Armand Puig. Freixa l’ha definit com “un llibre que va a l’essencial sense deixar-se res que sigui important”, i ha elogiat la gran capacitat de síntesi de l’autor, a la qual se suma el seu coneixement sobre la teologia i la litúrgia, que donen com a resultat aquesta biografia definitiva de Gaudí.

Freixa ha volgut destacar també que el llibre demostra com Gaudí estava envoltat sempre de gent del Camp de Tarragona: “Hi tenia una confiança especial; segons l’arquitecte, la gent del Camp de Tarragona tenia una manera especial d’entendre l’art“. Aquest fet es mostra al llibre en nombroses ocasions, com per exemple amb la seva relació amb el bisbe Grau d’Astorga, una altra de les figures clau per entendre la seva evolució. En aquest sentit, la historiadora ha recordat que el mateix Armand Puig, nascut a la Selva del Camp, és també del Camp de Tarragona, un fet que de ben segur l’ha ajudat a comprendre i estudiar millor Gaudí.

“Gaudí i Torras i Bages volien una Catalunya cristiana i catalana, oberta i acollidora“

“Torras i Bages i Gaudí van ser dues figures clau per forjar la identitat catalana i cristiana. Eren conscients que per superar les guerres fraticides del segle XIX calia una nova llum, fruit de la síntesi entre la fe i l’alta cultura”. Així ha començat la seva intervenció Armand Puig, després de rebre el Premi Abat Marcet de mans de Joan Maluquer.

Puig ha recordat que el mateix Gaudí en un moment de la seva vida va deicidir donar-se de baixa de l’Ateneu Barcelonès i del Centre Excursionista de Catalunya per apuntar-se a la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i al Cercle Artístic de Sant Lluc. Aquest va ser l’inici del procés de desmundanització de l’arquitecte català, en el qual, com ha explicat el premiat, van ser clau tres figures eclesiàstiques: el bisbe Josep Torras i Bages, el bisbe Joan Baptista Grau d’Astorga i el bisbe Pere Joan Campins de Mallorca.

De la mateixa manera que ho ha fet el president de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat en el seu parlament, Armand Puig ha centrat les seves paraules en la figura de Torras i Bages, “el mestre espiritual i doctrinal de Gaudí”. “Tenien una admiració i concordança mútua, basada en un objectiu comú: volien una Catalunya cristiana i catalana, oberta i acollidora, i una religió viscuda autènticament.”

Armand Puig ha explicat que Torras i Bages va ser clau perquè Gaudí abandonés el rigorós dejuni de la Quaresma del 1894: “Li va indicar que la voluntat de Déu era que deixés estar aquell estat de prostració i que tenia una missió: tirar endavant l’obra de la Sagrada Família.” En aquest sentit, “Torras i Bages va ser com l’àngel Gabriel que baixa i anuncia a Maria el que ha de fer”.

ARMAND PUIG

“Torras i Bages va ser com l’àngel Gabriel que baixa i anuncia a Maria el que ha de fer”

L’acte ha finalitzat amb la intervenció de Ramon Bassas, que ha agraït al premiat per l’elaboració d’un llibre que ajudarà “en la transmissió de la cultura cristiana al país“, en un moment on la gent comença a “viure la fe d’una manera més autèntica”.

Després dels parlaments, els assistents han baixat a la cripta de la basílica per fer una pregària presidida pel rector de la Sagrada Família, mossèn Josep Maria Turull, davant la tomba de Gaudí. Amb el cant del Virolai s’ha posat el punt final a un acte que ha fet present el llegat de Gaudí i Torras i Bages, un llegat que continua il·luminant el camí de la Catalunya que van ajudar a forjar.