El seguici popular és qui convida els tarragonins i acompanya les autoritats a assistir a la missa en honor de Santa Tecla, patrona de la ciutat. Una crida que ha tingut la seva resposta a les 10 del matí quan la catedral s’ha omplert de fidels. A peu d’altar, la relíquia del braç de santa Tecla, que l’arquebisbe, Joan Planellas, acompanyat dels canonges i el clergat, ha traslladat des de la seva capella lateral cap al presbiteri del temple catedralici.
La festa major de Santa Tecla es renova cada any amb la força de la celebració i de la devoció popular. En l’homilia, l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, metropolità i primat, així ho ha recordat. I ha significat que la vida de santa Tecla se’ns presenta més actual que mai: “Coincidim a catalogar els temps d’avui com a temps de dificultats socials, de contradiccions evidents, de revolució del no-pensament i de predomini de la necessitat d’habilitats socials per integrar-se. És temps en què el transcendent es fa molt difícil d’assimilar, ara valen només les realitats palpables i tangibles. Tecla es va avançar al seu temps i d’ella en podem encara treure un exemple de fe”.
“Tecla es va avançar al seu temps i d’ella en podem encara treure un exemple de fe”
L’arquebisbe ha recordat, tot referint-se a la butlla del papa Urbà II de 1091, que el culte de Tecla a Tarragona “no neix només d’una devoció espontània, sinó també d’una decisió pastoral: es vol mostrar que Tarragona és una Església d’origen apostòlic, hereva de Pau, del qual Tecla era deixebla”.

En aquesta mirada a la història i a la tradició, Joan Planellas ha emfatitzat que som hereus i hereves d’aquest passat “no per quedar-nos en la nostàlgia (…) i ho hem de fer sabent retornar als orígens per renovar-nos”. També ha manifestat que l’arribada a Tarragona de la relíquia del braç de la santa va fer entrar la festa en l’antropologia del poble, “però hem de servar l’origen de la festa. I ho hem de fer des de l’àmbit cristià, des de la vida de les comunitats de la ciutat i les terres del Camp”.
L’arquebisbe Joan ha emfatitzat, però, “que la nostra festa no pot restar aliena als drames del món, com els greus conflictes bèl·lics. No podem restar aliens a les greus manques de respecte a la persona humana, justificades per grans governants que han confós el servei als ciutadans merament amb la possibilitat de fer negoci amb ells”.
Cap al final de la prèdica ha afirmat que “santa Tecla és patrona de la fraternitat i de l’esperança” i ha exhortat que en aquest Any Sant de l’Esperança “l’arxidiòcesi de Tarragona sigui de veritat un far d’esperança per a tots, especialment per als qui viuen en la dificultat o en la foscor”.

