Amb una visió global de la vida i de la persona, que transcendeix l’espai i el temps, l’Evangeli descriu un canvi de papers entre el ric i el pobre. Llegint el text de Lc 16,19-31, descobrim un “aquí” de luxe per a uns i de desgràcia per als altres, i un “més enllà” on els termes queden invertits i es dona un canvi radical de situació per a tots dos. En la paràbola, Jesús fa veure l’oportunitat d’arribar a la conversió, opció que troba la negativa del ric, que “anava vestit de porpra i de lli finíssim, i cada dia celebrava festes esplèndides”.

Hi ha una advertència sobre un estil de vida basat en el luxe, la diversió, l’ostentació i el malbaratament, tot això viscut amb aquell orgull que duu al menyspreu i a l’oblit dels altres. Jesús vol dir-nos que, mentre vivim en aquest món, sempre som a temps per a la conversió a Déu i al proïsme. La salvació cristiana és un alliberament integral de l’home, alliberament de la necessitat, però també de la possessió mateixa: “Perquè l’amor al diner és l’arrel de tots els mals. Per haver-s’hi llençat, alguns s’han desviat de la fe” (1Tm 6,10). El pecat del ric és fer de la riquesa el seu propi déu i oblidar-se dels qui no tenen res.

La frustració del ric comença quan perd tota sensibilitat humana cap a qualsevol necessitat aliena i, a la llarga, és la causa de la seva gran soledat. D’altra part, Déu pot fer que un ric es convertesqui, que es deixi ajudar i que obri el seu cor a la generositat, renunciï a la idolatria dels seus béns i, tot desfent-se’n, treballi per una més gran solidaritat amb els pobres. Es tracta de fer minvar les diferències socials, treballant en institucions de caritat i organismes de solidaritat.