La creu de Jesús és i serà sempre un misteri, que per als cristians és un misteri de fe, d’esperança i, sobretot, d’amor, al mateix temps sabem que “en la feblesa, hi trobem la nostra força”. La nostra resposta es nodreix d’aquestes paraules de sant Pau: “Nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres un absurd. Però aquells que Déu ha cridat, tant jueus com grecs, veuen en ell el poder i la saviesa de Déu…” (1Co 1,23-25). Per entendre-ho, mirada i cor han de deixar-se “atreure” per Jesús crucificat.

Els pobles protesten quan es veuen sotmesos a suportar una creu injusta. Pensem en totes les reaccions en relació amb la situació de Gaza a Palestina, d’Ucraïna i de molts altres països quan el seu deteriorament ja és insuportable. Ens seguim demanant com aturar tanta violència contra persones indefenses i innocents. La creu de Jesús és també obra dels homes i dones d’avui. És la creu carregada injustament. Les necessitats artificials que ens creem, l’augment del negoci d’armes, tota despesa escandalosa es converteix en creu feixuga carregada sobre el cos feble i nafrat del qui ja no té forces per parlar ni per mantenir-se dret. Pensem en la necessitat d’una “pau desarmada i desarmant”, com ens demana el papa Lleó XIV.

Posem fixa la mirada en Jesús crucificat. Ell viu en la seva persona el drama de la persecució i l’enigma de la mort, drama i enigma que per ser Déu i home pren una significació salvífica definitiva per a la humanitat. Els cristians ho entenem així des de la fe, i així ho anunciem. Jesús, carregant la creu i ressuscitant, ha fet que sigui possible arribar a la vida definitiva en Déu i per sempre.