El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha adquirit un relleu en pedra de l’Enterrament de l’apòstol sant Andreu, que formava part del retaule de Sant Andreu de l’església de Santa Maria de Castelló de Farfanya. Aquest relleu fou esculpit al segle XIV per Bartomeu de Robio. La peça s’ha adquirit per un import de 125.000 euros i es dipositarà al Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal.
El relleu forma part d’un conjunt de vuit i es troba en molt bon estat de conservació. La singularitat de la seva iconografia i l’adscripció directa a Bartomeu de Robio, el converteixen en una obra destacada dins de la producció d’aquest mestre i de l’art gòtic català.
En un primer moment, Bartomeu Robio va ser considerat per la historiografia un continuador de l’escultor Jaume Cascalls, però després va poder ser reivindicat com a artífex autònom, amb una singular personalitat artística, assolint una reconeguda reputació per la seva tasca a la catedral de Lleida, durant la segona meitat del segle XIV.
L’escena de l’enterrament de sant Andreu com a tancament del cicle hagiogràfic dels retaules de pedra va ser recurrent i ho acredita, per exemple, el retaule major de Sant Llorenç de Lleida, així com d’altres mobles coetanis i posteriors.
El retaule original va ser desmantellat cap al 1749 i només perviuen quatre dels relleus que en formaven part. Al Museu de Lleida es conserva l’escena de la Pentecosta i el Grup de Quatre Apòstols; al Museu de San Francisco als EUA, la reprovació d’Adam i Eva; i al Museu Goya de Castres, una escena dels Reis Mags.
Gràcies a aquestes peces es coneix millor la cal·ligrafia de l’escultor i es pot ampliar el seu catàleg, del qual en destaca el retaule de Sant Llorenç, el major de la parròquia lleidatana d’aquesta advocació, encara conservat in situ. El seu disseny assoleix una magnitud monumental inèdita fins aleshores pel que fa a l’evolució formal dels retaules de pedra catalans gràcies als elements de faisó arquitectònica incorporats al seu coronament i a la potència volumètrica de les figures protagonistes dels relleus.
La Col·lecció Nacional està formada pels béns culturals mobles i documentals que s’han adquirit al llarg dels anys per diferents conceptes d’ingrés a domini públic: compres directes, donacions, drets de preferent adquisició, llegats o dacions.
Per fer-ho possible, el Departament de Cultura compta amb el Fons Nacional per l’adquisició de béns culturals, una partida pressupostària destinada a la patrimonialització de béns mobles d’interès artístic, històric i cultural, que s’ha anat incrementant els darrers anys fins als més de 3,5 milions d’euros l’any 2024.
Les adquisicions es fan amb la finalitat d’enriquir i completar les col·leccions públiques de Catalunya, i com a operació de salvaguarda del patrimoni. Aquests béns es dipositen en diferents museus del país —principalment els museus nacionals i d’interès nacional—, l’Arxiu Nacional de Catalunya, la Biblioteca de Catalunya, així com altres equipaments patrimonials.
