Deu ésser important que Jesús digui amb tanta claredat i radicalitat: “Guardeu-vos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingués diners de sobres, els seus béns no li podrien assegurar la vida” (Lc 12,15). Així i tot, el nostre cor sap on es troba el seu tresor i aquesta tendència condiciona totalment la nostra vida, l’orienta cap a Déu o la manté allunyada d’Ell, aferrada als béns materials.

No podem evitar que ens envaeixi un cert pessimisme, i més quan vivim un temps de dificultat econòmica per a molts. Fixem-nos només en els salaris baixos i els preus cada dia més alts, especialment els que es refereixen a l’habitatge i a les necessitats més bàsiques. D’altra part, Jesús remarca la fragilitat dels arguments dels qui pensen que, amb l’acumulació de riquesa i béns, tenen la vida solucionada per sempre. Jesús sintetitza tota la Revelació en demanar als seus seguidors que s’enriqueixin als ulls de Déu. Aquest és el camí a recórrer, el missatge que cal acollir.

Què vol dir fer-se ric als ulls de Déu? Implica situar-se davant de Déu i fer-ho amb la humilitat del qui es posa confiadament a les seves mans i ho espera tot amb actitud de pobresa. D’aquesta manera es posen en relleu uns valors i unes actituds que provenen de la fe i de l’experiència de la proximitat de Déu, font de tot bé. El referent és Crist Ressuscitat. L’encontre amb Ell ens condueix a una nova forma de comportar-nos en relació amb tota mena d’aspiracions humanes. Heus ací el nostre treball de superació personal, de renúncia a béns fins i tot legítims, de despreniment de molts objectes superflus, d’una nova organització econòmica pel bé de tots, de solidaritat efectiva.