Aquestes paraules volen expressar la felicitat dels ancians i mostren, en l’esperança, el camí d’una ancianitat cristiana i reconciliada. Precisament en l’Any Jubilar, són ocasió per reflexionar sobre com la presència dels ancians pot esdevenir un signe d’esperança per a totes les famílies i per a la comunitat cristiana. Els avis transmeten esperança a les noves generacions marcades per la incertesa, la precarietat i les divisions. Cal ser conscients de la preciosa vocació de les persones majors en l’Església i la societat. Els avis estan cridats a transmetre la fe, a donar testimoni d’esperança, a construir vincles d’amor, fraternitat i solidaritat.

En aquest camp de la transmissió de la fe, ensenyar a pregar és un dels elements fonamentals. Cadascun de nosaltres segurament té una experiència molt personal i singular del seu tracte amb Déu, experiència de pregària. Si som sincers i humils, podem sentir la mateixa necessitat que tenien els deixebles quan van dir a Jesús: “Senyor, ensenyeu-nos una pregària com la que Joan ensenya als seus deixebles.”

La pregària centra tota la nostra activitat humana i social en Déu, crea unitat entre la fe i la vida. La pregària que Jesús ensenya, el Parenostre, és una expressió de total confiança en Déu, el seu Pare i el nostre. Tant el seu caràcter personal com social ens porten a descobrir que Déu és el centre de la nostra vida personal i que el professem en el cor de la societat, on hi ha més necessitat d’afecte, de companyia, de relació, de perdó. Això és fonamental en el camp educatiu, catequètic, testimonial i, de manera insubstituïble, en l’àmbit de la família, on els seus membres de tota edat donen i reben.