La celebració de l’any jubilar 2025 continua endavant a bon ritme. A Roma el Jubileu es viu amb interès i una notable participació. Pelegrins d’arreu del món s’acosten a la ciutat per creuar la porta santa de la basílica de Sant Pere o d’altres esglésies i per participar en alguna de les moltes trobades jubilars. El lema que guia aquest Jubileu és “pelegrins d’esperança”. Es tracta d’una bona oportunitat per posar l’atenció en aquesta actitud tan convenient i tan necessària en els temps actuals.

Podríem pensar que l’esperança és l’últim recurs quan les coses van malament i no trobem solucions als problemes que patim. En realitat, el Nou Testament ofereix una visió molt diferent de la veritable esperança cristiana. El missatge que transmet és que amb Jesucrist la humanitat ja ha estat salvada, si bé encara no gaudim plenament dels efectes d’aquesta nova realitat. Sant Pau ho formula sintèticament dient que “hem estat salvats en esperança” (Rm 8,24), i ho il·lustra amb la suggestiva imatge de l’espera d’un nou naixement. Som en temps de gestació, esperant la manifestació plena de la nova vida que ja s’ha iniciat en el misteri pasqual de Crist, del qual el creient participa ja realment per la fe i el baptisme. Ja tenim la vida nova de la resurrecció, si bé amb les limitacions de la nostra actual condició terrenal.

L’esperança cristiana es fonamenta en allò que ja hem rebut, que permet tastar i desitjar allò que estem destinats a rebre més endavant del tot. Per això l’esperança no té res de resignació ni de passivitat. L’esperança veritable no és fugir del present, sinó endinsar-s’hi amb els ulls oberts al futur que Déu ens promet. Saber que el temps nou ha començat és una font d’entusiasme i d’impuls per treballar amb dedicació i compromís per un món millor. El conegut pensador Byung Chul Han, en el seu llibre L’esperit de l’esperança també relaciona l’esperança amb l’espera d’un naixement, i la defineix com a “passió per la novetat”.