L’artista uruguaiana Jimena Lucas va fer l’obertura de les III Jornades per la interacció entre cultures de l’arxidiòcesi de Barcelona amb la construcció d’un teler comunitari. | Font: Agustí Codinach

Mirall trencat

La integració de la tercera onada migratòria retorna la imatge ambivalent d’una societat que naturalitza la infraciutadania i, alhora, s’esforça per teixir comunitats acollidores des de l’impuls civil i eclesial

Es compleixen quinze anys del repertori de Mar mur, un disc amb lletres de Joan Soler i Amigó sobre la tragèdia dels immigrants i refugiats amb pastera, que va ser presentat al Festival Tradicionàrius del 2009 i que enguany s’ha tornat a revisitar. Quinze anys després, s’ha intensificat la multiculturalitat de les nostres societats amb 1.650.000 catalans d’origen estranger (l’any 2022, més d’un 21% de la població total); a Barcelona, per exemple, hi conviuen més de 180 nacionalitats. Un fet que ha portat la Conferència Episcopal Tarraconense (CET) a crear un nou àmbit interdiocesà dedicat a les Migracions i Pastoral Intercultural, que liderarà el bisbe Xabier Gómez. “180 són moltíssimes cultures i contrasta amb la nostra tendència a parlar dels migrants com si vinguessin tots del mateix lloc i fossin del mateix pare i mare. Aquesta diversitat immensa és una oportunitat i una riquesa, però ens hem d’asseure i treballar-ho, perquè, òbviament, cadascú té les seves formes de fer, la seva mirada. No podem anar amb el lliri a la mà, amb paternalisme i dir que tot funciona bé; es requereixen unes polítiques públiques que treballin la convivència”, assegura Elisabet Ureña, advocada i cap del programa de migració de Càritas diocesana de Barcelona.

“La mobilitat no la pararem mentre no solucionem que la gent no es vegi obligada a marxar dels seus països d’origen”, destaca Elisabet Ureña.

Feu un comentari

×
×