Casa en flames… A banda d’una exitosa pel·lícula catalana podria ser una metàfora de la situació d’un món, la casa comuna, convuls. Com prega el salmista: “Si els fonaments del món s’esfondren, el just, pot fer-hi res?” (Salm 11,3). Precisament, quan els fonaments de la societat trontollen són una bona brúixola “aquelles persones i tradicions que saben què és passar per una crisi i han trobat enmig d’ella motius per continuar vivint, i fins i tot créixer. I és aquí quan apareixen dins de la nostra història els profetes i la profecia”, remarca el professor d’Història Antiga de l’Església i Patrologia a la Universitat Pontifícia Comillas, Fernando Rivas.
“La impressió és que els profetes estan molt callats. Però existeixen: gent que aguanta, en el millor sentit de la paraula, que resisteix, que es nega a acceptar que les coses no tenen remei”, constata el biblista Joan Ramon Marín.
