Foto: Ángel Luis Abadia, Fons Grama del Museu Torre Balldovina

El substrat cristià de la pel·lícula “El 47”

El compromís i el testimoni de laics, religiosos i preveres permet descobrir les arrels de l’Evangeli en els moviments veïnals que van dignificar els barris

“Yo soy el rojo que se casó con una monja”, li etziba el personatge de Manolo Vital, al menjador de casa, a la seva dona Carmen Vila. En aquesta frase pronunciada a la pel·lícula de Marcel Barrena, El 47, interpretada per Eduard Fernández i Clara Segura, tots dos Creu de Sant Jordi 2024, s’intueix tota la història silenciosa dels capellans i de les monges que van arrelar les seves vides als barris obrers i a les perifèries urbanes, com molts altres cristians de base.

“Abans que existissin les associacions de veïns, hi va haver parròquies molt senzilles que van començar a aglutinar la gent”, remarca Agustina Rico, escriptora, catedràtica de llengua catalana i responsable d’activitats culturals a Fòrum-Grama.

Feu un comentari

×
×