La Biblioteca Pública Episcopal del Seminari va néixer l’any 1772 a partir del decret d’erecció de la mateixa emès pel llavors bisbe de Barcelona Josep Climent i Avinent, i que suma dues biblioteques ja existents: la pròpia del Seminari, i la dels jesuïtes de Betlem, creada l’any 1545.
Tres anys més tard, concretament el 25 de juny de 1775, Fèlix Amat de Palou rep el nomenament reial com a primer bibliotecari de la nostra biblioteca. Amat Palou exerceix el càrrec durant deu anys, fins el 1785. I és durant aquest temps que inicia la tasca de redacció i confecció del que seria el primer inventari de la biblioteca amb la denominació moderna i que encara conserva: es tracta del manuscrit Inventario de los libros, papeles y demas efectos pertenecientes a la Biblioteca Pública Episcopal de esta ciudad i que es conserva a l’Arxiu Diocesà de Barcelona.
Com és habitual a l’època, els ordenaments de biblioteques es fan en Estantes, als quals se’ls assigna una lletra per ordre alfabètic; i dins que cada un d’ells, en Cajones, als quals se’ls assigna un número. En total s’hi van registrar 14.006 volums. L’any 1976 Josep Maria Martí i Bonet va publicar-ne un estudi juntament amb la seva transcripció.