En la seva primera missa major de Sant Narcís com a bisbe de Girona, fra Octavi Vilà ha dedicat l’homilia a denunciar tantes injustícies i desigualtats que ens envolten, i a convidar l’Església, així com també les administracions i el conjunt de la societat a lluitar-hi en contra:
“No podem romandre cecs a les injustícies i als desequilibris del nostre món, als neguits d’una societat de la qual formem part integrant i activa. Com a Església no ens podem mantenir satisfets mentre a vegades nosaltres mateixos som causa de sofriment o d’escàndol, per exemple quan cometem abusos de tot tipus i no actuem amb promptitud i amb esperit de reparació davant del sofriment que hem infligit o poden infligir. No ens podem sentir satisfets mentre restem immòbils davant del patiment de tants germans i germanes nostres. Cert que ja fem accions, i moltes, però no són suficients i, a més, aquestes no poden ser pretext per no redoblar esforços. Per això, com a Església de Girona, com a poble de Déu que camina en aquestes terres, ens hem de comprometre i encoratgem a comprometre’s a totes les administracions, i al conjunt de la societat, a no romandre indiferents, a no acontentar-nos amb el que ja fem, a comprometre’ns tots plegats, cadascú en l’àmbit de la seva competència, però ben units en un sol i preferent objectiu: ser lleials al nostre proïsme, i donar-li l’ajuda que necessita (Cf. Sir 29,3).”
Durant la predicació, el bisbe ha lloat la figura de Sant Narcís i ha animat a “imitar allò que d’obra ens va ensenyar”. En aquest sentit, ha dit que l’exemple i el mestratge dels “màrtirs” no només es pot limitar “a unes paraules amables i poètiques que li puguem dedicar nosaltres passats els segles”: “El que ens cal recordar d’ells és com visqueren la seva fe i aquest record ens ha de ser model i exemple, encoratjant-nos a viure avui la nostra fe en plenitud”.