Horta i altar, terra i església, donen als monestirs aliment de l’ànima i del cos als seus monjos i monges, en un exemplar minimalisme en què l’oració i el treball dels conreus traspuen l’experiència d’una vida completa. I això, fins avui, en tots aquells monestirs on la vida comunitària fa encara bategar una manera de viure la fe, en tres dimensions, que dona plenament sentit a una llarga història.
Els orígens del monaquisme cristià els trobem en la segona meitat del segle III, a Egipte. Hem d’anar nou segles endavant per situar-nos en l’inici de la vida comunitària dels monjos de l’orde del Cister establerts a Poblet, a Vallbona i a Santes Creus, aixecant els tres monestirs que avui podem descobrir si emprenem la Ruta del Cister.
“Al segle XII, hi havia la necessitat de portar una presència cristiana i cultural a aquestes terres ermes que s’anaven guanyant durant la reconquesta”, remarca fra Bernat Folcrà, monjo del monestir de Poblet.
