La Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona (BPEB – Fons Chesterton) té catalogats i disponibles uns 500 volums d’una biblioteca especialitzada en Chesterton. | Font: Agustí Codinach

La Catalunya chestertoniana

El Centre d’Estudis i Documentació G. K. Chesterton vol refer els vincles entre Catalunya i Chesterton, interromputs per la guerra civil

Pronto volveremos a vernos, y entonces continuaremos nuestra interrumpida conversación que tan interesante ha sido para mí.” Així enllestia Enric Gàbana, sacerdot i periodista, la primera entrevista que li va fer al pensador i escriptor anglès G. K. Chesterton. Una entrevista feta el 6 de setembre del 1930 a Londres i publicada al diari El Correo Catalán (14/09/1030).

El fil el va poder reprendre el 3 de maig del 1935, però aquest cop a l’Hotel Subur de Sitges, on Chesterton passava uns dies de vacances. “Nos recibe con aquella amabilidad y simpatía que le caracterizan. Se nos imagina el gran patriarca de las letras y del pensamiento católico inglés que recibe con los brazos abiertos al sacerdote y al periodista que le admira y que en cierto modo le venera.” El que no deixa de ser una anècdota en la densa trajectòria del pensador i apologeta catòlic és una mostra de la gran recepció que va tenir a Catalunya, i que ha originat deixebles tant coetanis com actuals.

“Chesterton va aportar un catolicisme més actual, original i alegre. D’alguna manera, va renovar l’espiritualitat cristiana a Catalunya”, remarca el chestertonià Josep Carbonell.

Feu un comentari

×
×